El ple de l'Ajuntament de Calafell (Baix Penedès) ha aprovat amb 19 vots a favor aquest dijous estimar un paquet de 800 al·legacions presentades al Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). L'alcalde de Calafell, Jordi Sánchez, ha afirmat sentir-se 'molt satisfet per l'ampli procés participatiu amb l'objectiu d'arribar al màxim consens'. D'aquesta manera, l'Ajuntament ha recollit més de 1.400 al·legacions en aquest procés participatiu de les que finalment se n'han acceptat unes 800.

A tall d'exemple, l'aprovació inicial del POUM va qualificar de zona verda i d'equipaments l'espai entre la via del Ferrocarril, la C-31 i el carrer Baixador a Segur de Calafell degut a què el seu aprofitament urbanístic era escàs i la manca d'espai feia impossible ampliacions i noves construccions en els edificis que hi ha actualment.

Tot i així i després del debat en el sí del Consell Assessor Urbanístic (CAU), l'Ajuntament ha estimat les al·legacions presentades ja que s'ha cregut oportú mantenir el teixit comercial existent per tal de consolidar, poc a poc, l'eix comercial de la C-31 com a Rambla urbana, amb activitat comercial i teixit productiu.

D'altra banda, el POUM inicial plantejava com opció endreçar l'entrada de Segur, reordenant la peça que ocupa l'edifici on actualment hi ha la llar de jubilats i l'oficina de Correus, entre altres. Es volia reordenar la façana de les vistes de l'església des de la carretera. Segons els mateix Ajuntament, es tractava d'una proposta merament estètica tenint en compte que el 20% dels locals són de propietat municipal. Finalment, el consistori ha considerat que s'aprova deixar les qualificacions del planejament vigent .

El Pla de Millora Urbana (PMU) a la zona propera a l'Hotel Marinada es plantejava com una opció de futur per a crear un nou pol d'activitat econòmica i també plantejar una millora de les condicions d'habitabilitat de la zona, que permetria cercar els equipaments i les zones verdes que Segur Platja no té en l'actualitat. Al mateix temps, també es pretenia buscar fórmules que fessin possible l'aparició de nous espais d'activitat econòmica que farien possible la conversió d'un barri de segona residència a un de primera residència.

En aquest sentit, l'Ajuntament ha valorat la dificultat de la proposta ja que des del 1989 la zona de Segur Platja ha consolidat la major part de l'edificació i és molt difícil fer propostes urbanístiques interessants en un sector de tan elevada densitat d'habitatge.