La capital de la comarca, el Vendrell, continua sent el municipi amb més desempleats, amb 4.414. Li segueix Calafell, i després ja ve Cunit, amb 1.188. A molta distància està l'Arboç, amb 612 aturats.

Per demarcacions, l'atur ha pujat a les demarcacions de Barcelona (6.987); a Girona (3.121); a Tarragona (3.131); i a Lleida (1.389).

Així, l'any vinent els calafellencs pagaran el mateix d'IBI, IAE, impostos de circulació i construcció i plusvàlues. Per contra, les taxes d'aprofitament i ocupació de la via pública (com les terrasses dels bars) s'incrementaran un 3% corresponent a l'IPC català.

L'increment més important serà el de la brossa, que se separa per primer cop del de l'aigua. A partir de l'any vinent, els calafellencs pagaran 1,36 euros més cada mes pels residus domèstics. Respecte l'aigua, l'increment serà de 0,90 euros i de 0,60 euros per als pensionistes. Finalment, la taxa de clavegueram s'apujarà 0,19 euros mensuals.

Bonificacions

L'equip de govern ha destacat una sèrie de mesures socials, en paraules de l'alcalde, Joan Olivella, que han de facilitar el pagament dels impostos i de la taxa de la brossa. En ambdós casos, les imports es podran abonar en quatre terminis, i més que fins ara.

A més, en el cas dels impostos, hi haurà bonificacions del 50% per a famílies nombroses amb uns ingressos iguals o inferiors a un 2,5% dels salari mínim interprofessional. També hi haurà bonificacions del 90% per a famílies nombroses amb característiques especials, com famílies a càrrec de persones discapacitades.

En el cas de la brossa, també hi haurà una reducció del 50% per a famílies nombroses amb pocs recursos i, fins i tot, excempcions en casos de persones en situació molt precària. Per a justificar-ho, però, caldrà un informe d'un assistent social.

El principal partit de l'oposició, el PSC, considera que els augments de les taxes serà superior, i ha acusat l'equip de govern "d'afany recaptarori" i de "penalitzar els negocis que estan patint la crisi amb major pressió fiscal". Tant el PSC com UAM hi han votat en contra.

A la resta de la comarca, el nombre de desempleats ha tornat a superar la barrera dels 10.000. A finals del setembre n'hi havia un total de 10.614.

El president de l'Associació de Comerciants de Segur Centre, Josep Pallarès, ha destacat l'augment de parades presents a la Fira respecte l'edició de l'any passat, i també la gent arribada d'altres municipis.

Per a Pallarès, la Fira "és una oportunitat per als comerços de vendre el que es pugui", tenint en compte els moments difícils de l'economia global. L'èxit d'aquest any de la Fira, però, li fa ser optimista. "Ha estat un pas per a consolidar-se com un referent de Segur".

La Fira de Sant Miquel estava situada a l'avinguda Catalunya, des de la plaça del Mediterrani fins a la de Pau Casals. A banda dels estands comercials, també hi havia una exposició de fotos antigues del municipi, espais per a jocs infantils, tallers, actuacions i espectacles diversos.

En el conjunt de la demarcació, el nombre de perceptors de la prestació per desocupació és de 54.784 persones, els quals reben un import total de 31.451.801 euros mensuals. Ruiz ha assegurat que prop del 80% dels aturats tarragonins percep algun tipus d'ajuda.

El diputat ha subratllat la importància de la nova pròrroga de l'ajuda extraordinària del programa que permet que les persones que ja han esgotat la prestació per desocupació puguin percebre 400 euros mensuals durant un període addicional de sis mesos.

Els socialistes han afegit que en el pressupost d'aquest any, elaborat per l'anterior equip de govern, hi ha previst amortitzar 4,3 milions d'euros més de deute. A més, assenyalen que Calafell ha passat de ser el municipi de la comarca amb més endeutament a ser-ne el tercer.

En aquest sentit, els socialistes asseguren que Calafell ha rebaixat el deute més d'1,3 milions d'euros entre el 2009 i el 2010, de forma que també s'ha abaixat el deute per habitant en 65 euros.

El PSC destaca que també s'ha rebaixat el rati d'endeutament municipal, passant de superar el màxim legal del 110% al 95,49%. Tot això "fruit de l'excel·lent gestió de l'anterior equip de govern", segons el PSC de Calafell.

A més, el PSC ha carregat contra CiU en assegurar que entre el 2003 i el 2007 (quan els nacionalistes governaven juntament amb l'extingida ADMC), es van acumular uns compromisos econòmics per valor de vuit milions d'euros que va haver d'assumir el PSC encapçalat per Jordi Sánchez.

Entre aquests compromisos hi ha els 330.000 euros dels camps d'herba artificial, 1,76 milions de la plaça del Port, prop de dos milions i mig per les obres de la C-31, quasi un milió i mig en deutes, o 1,85 milions per compensar la concessió de la piscina municipal, atorgada tres dies abans de les municipals del 2007.

Per municipis, el Vendrell ha tancat l'agost amb 3.994 aturats, 12 menys que el mes anterior però 165 més que ara fa un any. A Calafell ara hi ha 2.214 desempleats, 36 menys que al juliol però 35 més que a l'agost del 2010. I a Cunit, els 1.083 aturats d'aquest agost són 17 menys que al juliol però 49 més que en el mateix període de l'any passat.

Els comerços que participen en aquest mercat posen una taula al carrer, amb una tela blanca que els identifica, i on exposen els estocs i productes amb els corresponents preus de venda. Durant els dos dies del Mercat, l'Ajuntament permet als comerços participants ocupar més espai de via pública.

Tal i com ha afirmat l'alcalde de Calafell, Joan Olivella, "des de l'Ajuntament volem donar facilitats al comerç perquè el municipi avanci, i creiem que una bona manera de fer-ho és que la part institucional i la privada vagin de la mà".

En aquest sentit, la regidora de Comerç, Olga Elvira, també ha recordat que "aquesta va ser una idea pionera a la comarca, i que ara ja s'ha estès a tot Catalunya", i ha explicat que amb aquesta iniciativa, "es pretén que els comerços treguin tot l'estoc que no s'ha venut durant les rebaixes".

El Mercat d'Estocs es desenvolupa principalment a la zona de Calafell Platja i Segur Centre. A Calafell Platja el Mercat està situat principalment al carrer Vilamar i el passeig marítim. A Segur, els comerços se situen a l'Avinguda Catalunya. Durant aquests dos dies, el trenet turístic també modifica lleugerament el seu recorregut, per poder visitar alternativament el Mercat Medieval i el Mercat d'Estocs, que es duen a terme durant els mateixos dies.

En el document en PDF adjunt podeu consultar les dades d'atur per comarques i municipis corresponents al mes de juny de 2011

La vicepresidenta del Govern i titular del departament de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, ha presentat aquest matí el projecte de pressupostos que afecten al departament de Governació, en la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament de Catalunya, i que està format per 342,67 milions d'euros, cosa que suposa un ajustament del 19,5%.

Tal i com ha explicat la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, "els pressupostos que avui presentem, redimensionats al context econòmic en el que ens trobem, són una aposta clara per la priorització de les persones en front de l'obra, de ple suport, com no pot ser d'altra manera, als ens locals en la seva lluita diària per trobar solucions als problemes dels ciutadans, i amb la ferma voluntat de retornar el prestigi i l'orgull del personal al servei de la Generalitat de Catalunya que són bons servidors del país, formats, capacitats i amb talent."

Impuls al món local

Durant la presentació, Joana Ortega ha explicat que el Govern garanteix aquest any la liquidació de tots els deutes que Governació té compromesos amb els ajuntaments catalans, cosa que suposa uns 65 milions d'euros, així com que el departament assumeix els compromisos adquirits per l'anterior Govern en relació a tots les subvencions atorgades, ja adjudicades, entre les que es troben les obres del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC).

Precisament el suport al món local és una de les prioritats del Departament de Governació i Relacions Institucionals, i així queda reflectit en el projecte de pressupostos, ja que més del 70% del pressupost del departament va dirigit d'una o altra manera als ens locals. I en aquest sentit, les prioritats, més enllà de liquidar els deutes del PUOSC compromesos amb els Ajuntaments, s'estructuren en: prioritzar el Fons de Cooperació Local, que representa prop del 41% del pressupost total del Departament amb 139 milions d'euros; ampliar el termini de licitació de les inversions PUOSC fins al 31 de desembre possibilitant el canvi de destinació del finançament per altres equipaments i facilitant la tasca als nous equips de govern; augmentar de 400.000 euros a 1,5 milions d'euros la dotació del departament per al programa Viure al Poble, complementat amb fons europeu FEDER i destinat als petits municipis de fins a 3.000 habitants; i en destinar de 5 milions d'euros per retribucions als càrrecs electes dels municipis de menys de 2.000 habitants.

Manteniment de les retribucions als empleats públics

L'altra gran prioritat que el departament vol assegurar amb els pressupostos és la de mantenir una política de personal rigorosa, garantint però, que no es produirà una reducció addicional de les retribucions del personal al servei de l'administració pública catalana, com la que va fer-se el 2010. En aquesta línia la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha enviat un missatge de tranquil·litat als treballadors públics de la Generalitat i ha deixat clar que el Govern no reduirà els sous dels funcionaris.

Així mateix, els pressupostos mantenen el complement de productivitat, que ve a reconèixer els valors com l'esforç, la dedicació i l'especial responsabilitat en l'acompliment de deures, i deixen al 50% l'aportació al Fons d'Acció Social. Precisament sobre aquest tema la vicepresidenta ha lamentat no poder arribar a un acord amb els representants sindicals, ja que tot i la voluntat del Govern per consensuar la proposta de redefinir el Fons, prioritzant els ajuts de caire més social i de major impacte pels que més ho necessiten, els sindicats no van voler negociar-ho.

Així mateix, les línies estratègiques del departament de Governació respecte la millora de l'Administració passen per la creació de la Comissió per a l'Impuls dels Mitjans Electrònics a l'Administració, l'impuls de la simplificació dels processos administratius i la planificació estratègica de personal com a eina imprescindible, i l'inici dels treballs del nou marc legal de la Funció Pública.

Redimensionament de les relacions institucionals

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, també ha explicat que en l'àmbit de les Relacions Institucionals i amb el Parlament, s'ha reduït l'estructura orgànica passant d'una Secretaria General i quatre Direccions Generals a una única Direcció general, cosa que ha permès estalviar un 29,55% del pressupost en relació a l‘any anterior. Així mateix, ha destacat la creació del Programa d'Innovació i Qualitat Democràtica.

En relació a l'àmbit de la memòria democràtica, la vicepresidenta Joana Ortega ha fet evident la importància que han de tenir les polítiques d'aquest àmbit i ha reiterat el seu efecte multiplicador en el territori, com pot ser la capacitat d'atracció de turisme i d'esdevenir un element dinamitzador de les economies i de comprensió i interpretació històrica de la xarxa d'espais vinculats a les batalles de l'Ebre o Segre, o els espais dels Pirineus i de la Jonquera.

Robert ha remarcat, a més, que "hem aconseguit estalviar prop de quatre milions d'euros quan també hem amortitzat deute i hem provisionat 2,13 milions d'euros per cobrir saldos a favor de l'Ajuntament de cobrament dubtós".

Pel que fa a l'endeutament municipal, l'informe el quantifica en 50 milions d'euros, 25 dels quals s'han generat durant el mandat que ara acaba. "Però l'informe també certifica que aquest nou endeutament s'ha destinat a la realització d'inversions i que, tal com hem dit
reiteradament, els crèdits són al carrer en forma d'obres, totes elles necessàries per posar al dia el retard que arrossegava el municipi", ha dit Robert.

Pel que fa a la previsió del futur immediat, l'informe apunta, segons Robert, que "tot i que el camí que ens espera és costerut, ho és menys que a altres ajuntaments perquè nosaltres hem fet els deures i la nostra situació, dins del context general negatiu, és millor".

El tinent d'alcalde en funcions d'Hisenda ha subratllat que "a partir d'ara, serà cosa del nou govern decidir quin camí s'emprén, però nosaltres deixem les coses en ordre i millor que estaven ara fa quatre anys, quan ni tan sols la crisi era tan greu".

L'informe aconsella l'Ajuntament continuar en la línia de reduir la despesa i suggereix replantejar alguns serveis molt deficitaris que no són de competència municipal.

En la campanya participen 61 establiments de tots els sectors que ofereixen més de 1.200 premis directes mitjançant un rasca-rasca. Els premis poden consistir en un obsequi o en un descompte en el preu, ja que cada comerciant determina com recompensarà els clients que facin una compra o adquireixin un servei, i poden anar d'un sopar a un massatge, passant per un pastís o un article de regal.

Les butlletes no premiades entren en un sorteig, al final de la campanya, de quatre paquets de cap de setmana a Calafell. Es tracta del paquet d'estada "Regala't Calafell", que promouen un seguit d'establiments hotelers i de restauració.

El regidor de Comerç, Carles Rion, ha manifestat que "sabem que els temps són difícils i que la conjuntura no acompanya, però cal posar-ho fàcil perquè la gent pugui comprar". I ha dit també que "la cooperació entre el sector públic i el privat, que hi ha al darrera d'aquestes iniciatives, ha estat un model recompensat per l'èxit".