Tots i cadascun dels 14 municipis del Baix Penedès han vist com es reduïa el seu percentatge d'aturats amb un descens mitjà d'entre un 3% i un 6% en relació a ara fa dos mesos. Una tendència habitual durant la temporada estiuenca.

Hi ha la possibilitat de concertar serveis complementaris, que van des de la pràctica d'esports aquàtics a visites a museus i monuments, passant per sortides a cavall o concerts de música clàssica.

L'equip de govern explica que la quantitat rebaixada en els sous ve determinada pel Reial Decret del 20 de maig, i per un escalat determinat per la Federació de Municipis de Catalunya i l'Asssociació Catalana de Municipis i Comarques. Segons aquest escalat, la rebaixa dels emoluments pot arribar a ser del 15% segons el sou que es rebi.

D'aquest darrer cas, però, només se'n dóna un a l'Ajuntament de Calafell. Es tracta del coordinador general del consistori, Manel Romero, càrrec de confiança d'ADMC, soci de govern del PSC. L'alcalde, Jordi Sánchez, veurà retallada la seva retribució en un 9%.

Amb la retallada, l'Ajuntament espera estalviar uns 50.000 euros l'any, els quals es detinaran a partides de serveis socials del pressupost municipal.

La desfilada ha comptat amb el confinançament dels comerços participants, "de manera que tot l'esforç econòmic no ha recaigut només sobre l'Ajuntament. És una mostra més on la col·laboració del comerç local, entre ells mateixos i amb l'Ajuntament, pot donar molt bons fruits", ha explicat el regidor de Comerç, Carles Rion.

Els sectors beneficiats pels nous plans són el d'energies renovables, eficiència i estalvi energètic, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i la rehabilitació d'habitatges, edificis o equipaments de titularitat o d'ús públic.

Quant a la formació, aquesta tindrà una durada de 60 a 125 hores. Es preveu realitzar 80 hores de formació subvencionada en informàtica, internet i català. A més a més, els treballadors contractats hauran de rebre formació bàsica en prevenció de riscos laborals.

Els requisits dels candidats, a més a més de l'adequació al lloc de treball, són aquests: han de ser treballadors desocupats, portar un mínim de 6 mesos inscrits a l'atur, que no cobrin prestació o subsidi d'atur o els manqui un mes per exhaurir-la i que no hagin participat en projectes del programa de plans d'ocupació iniciats als anys 2008 i 2009.

Altrament, tenen caràcter preferent els treballadors que han participat en accions formatives relcionades amb els sectors prioritzats a la convocatòria, els joves de fins a 30 anys i els treballadors amb discapacitat i altres col·lectius en situació de risc d'exclusió social.

El regidor de Comerç, Carles Rion, ha felicitat els paradistes per la iniciativa, i ha desitjat també que s'agilitzi la tramitació del nou mercat, que resta pendent de l'aplicació de la Llei d'Equipaments Comercials, que ha fet variar la trama urbana consolidada de Calafell.

Cada establiment farà dues passades per la passarel·la amb sis models, exhibint el seus propis articles. Tot plegat, la desfilada durarà una hora i quart. A més, les tres botigues de roba infantil participants tindran una vintena d'infants models cadascuna per mostrar els seus articles.

La passarel·la Calafell Moda, que significa el tret de sortida de la temporada estiuenca, compta amb un pressupost de 20.000 euros. A més, per primer cop, aquest any els comerços participants han col·laborat amb 150 euros cadascun.

El regidor de Comerç, Carles Rion, ha assegurat que en l'edició d'enguany s'han eliminat "aspectes supèrflus" de la desfilada, cosa que ha ajudat a estalviar "entre un 15% i un 20% del cost de l'any passat". A més, el cartell anunciador ha estat encarregat a l'artista calafellenc Jaume Solé.

El tinent d'alcalde i regidor de Turisme, Àngel Verge, ha manifestat que "es van atendre moltíssimes consultes, i sobre Calafell, les preguntes més freqüents van estar relacionades amb la marca de Destinació de Turisme Familiar, allotjaments i platges". Verge va ser present aquests dies al certamen turístic.

Aquest és el segon desplaçament que la Regidoria de Turisme de Calafell realitza a un municipi per aproprar l'oferta turística de Calafell, després de portar-la a Sant Sebastià. La propera destinació serà Andorra.

En aquesta casella podran aparèixer diferents premis que tant poden ser obsequis directes com vals de descompte en productes o serveis que cada comerç participant aporti.

Almagro ha afegit que amb la situació actual d'atur que viu el país "poder accedir a un curs com aquest és una garantia de poder disposar de moltes més probabilitats de trobar feina ja que estar format és clau a l'hora de cercar un lloc de treball".

El nom de Mercadona torna a sonar amb força per operar al futur nou Mercat Municipal de Calafell. Així ho ha afirmat l'alcalde del municipi, Jordi Sánchez, que ha afegit que "en breu" es podria tancar un acord definitiu. Mercadona ja havia sonat feia temps com el candidat amb més opcions, tot i que posteriorment s'havia retirat de la cursa.

El batlle de Calafell assegura que la cadena valenciana de supermercats "hi torna a estar molt interessada", raó per la qual està mantenint negociacions amb el consistori per tancar un acord. Recordem que, junt amb Mercadona, altres empreses com Carrefour o Bonpreu ja havien manifestat la seva voluntat d'operar al nou mercat, però que cap d'elles es va presentar al concurs públic.

Jordi Sánchez atribueix aquest fet a "la situació de crisi econòmica actual", que ha provocat que les empreses "hagin de mirar-se molt totes les decisions". El nou edifici del Mercat Municipal està previst que es construeixi al costat de l'actual, i ha d'albergar una biblioteca i un pàrquing soterrat. Sánchez dóna la data de l'estiu del 2011 perquè pugui estar operatiu.

L'objectiu d'aquesta macrotrobada d'empresaris és promoure la cooperació i els contactes entre les empreses del Penedès en aquests moments de crisi. En el moment de fer la inscripció, que és gratuïta, s'entrega a totes les empreses un qüestionari perquè s'indiqui quines empreses i quin sector estan interessats en contactar, especificant què poden oferir i què busquen. D'aquesta manera ja es concerten les entrevistes pel dia de la trobada.

La trobada d'aquest dijous a Vilafranca serà un primer punt de contacte, que vindrà seguit d'una segona jornada al Vendrell que es farà el dia 8 de juny. El regidor vendrellenc Joan Maria Diu ja ha confirmat que la ciutat acollirà aquesta segona trobada encara que no s'han pogut especificar més detalls. Les inscripcions per aquest dijous es poden fer a la web www.gettingcontacts.com.

El diputat socialista al Congrés per Tarragona, Joan Ruiz, ha volgut destacar que aquesta segona convocatòria del ‘pla Zapatero' implicarà "la creació de 334 nous llocs de treball a la comarca". L'objectiu és "finançar projectes que posin les bases d'un canvi de model productiu", prioritzant els projectes relacionats amb "l'economia sostenible i l'estalvi energètic".

A nivell territorial i pel que fa a la comarca del Baix Penedès, el Vendrell rebrà una inversió total de 3.776.298 euros que permetran generar 85 nous llocs de treball, mentre que Calafell rebrà 2.479.875 euros i 44 llocs de treball. Cunit és el tercer, amb 1.268.099 euros i 65 llocs de treball. De la resta, destaquen l'Arboç amb 581.294 euros i 48 llocs, el Montmell amb 153.512 euros i 26 llocs, Santa Oliva amb 338.701 euros i 13 llocs, i La Bisbal del Penedès amb 359.781 euros i 10 llocs de treball.

Ara, després d'una tramitació molt llarga, l'ajuntament ha aconseguit aquesta subvenció que inclús ha estat incrementada, i que es procedirà a incorporar al pressupost municipal. La major part dels 432.639 euros (219.204) es destinaran a finançar les obres d'un col·lector de clavegueram per a l'Avinguda Mossèn Jaume Soler, al tram dels barris de l'Estany i del Mas Mel.

De la resta de diners, 120.000 euros aniran destinats a reintegrar part d'un altre ajut europeu que no es va arribar a gastar en el passat mandat, la canalització d'aigües pluvials que es va construir a l'Avinguda Argentina, a Segur de Calafell. Finalment, 21.794 euros seran per a mobiliari de noves dependències i els 71.640 últims amortitzaran antics préstecs, un dels objectius econòmics del present exercici.