Amb una crisi econòmica inventada pels bancs i que ha servit bàsicament per reconcentrar propietats i capitals i treure'ls de les mans de les classes mitjanes, cada cop és més visible el servilisme de la classe política envers aquestes i altres corporacions multinacionals. L'economia mana sobre la política: les suposades lleis o reformes per afrontar la crisi s'han fet segons les exigències i els interessos dels mercats i no pas per les necessitats socials. O no escoltem cada dia que els mercats condicionen les polítiques dels governs?

Per això cada vegada més la ciutadania sent la necessitat de participar en la vida pública. Però la sent també perquè és evident que la Democràcia, avui dia, només resulta ser un vot de fe cada quatre anys. Perquè funcioni realment ha d'existir un control dels governants per part dels governats i això passa per dos vies: l'augment de la participació i el control ciutadà; i la garantia de l'accés a la informació i la documentació que es genera des de les altes esferes.

A nivell local el mecanisme que regula aquest dret a la informació i a la participació és el ROM o Reglament Orgànic Municipal.

El dret dels ciutadans a accedir a la documentació municipal, en el cas de Calafell, es compleix parcialment. Segons l'article 87 del ROM : "L'Ajuntament facilitarà (...) una informació àmplia, puntual i objectiva sobre els assumptes i les activitats municipals a través de mitjans com els taulers d'anuncis (...), els mitjans de comunicació municipals o privats...". I els acords de Ple, per exemple, es pengen en taulers d'anuncis.

Ara bé, si amb els temps que corren, algú es pensa que amb això n'hi ha prou, o és ximple o té intenció de posar traves a la circulació d'informació. A tall d'exemple, l'últim Ple penjat al web és del juny, quan encara governava el PSC. Però no ens enganyem que els devien actualitzar de pressa i corrents abans de les eleccions perquè durant tota la legislatura també els van tenir endarrerits.

El ROM tampoc hi és al web. Per aconseguir-lo vaig haver de fer una instància. La resposta de la qual va ser que no el tenien en format digital i que trobar-lo en paper seria difícil. Que millor em descarregués del web de la diputació de TGN els diferents Butlletins de la província (BOP) on s'havia publicat el ROM i les diverses modificacions que s'havien fet des de la primera aprovació.

Llavors, vaig buscar les dates que em van facilitar; Vaig desgranar en els BOPs les parts corresponents a les diferents modificacions del ROM de Calafell i vaig acabar refonent-les amb el text original. Una autèntica odissea per poder-me llegir un document bàsic per entendre com funciona el nostre ajuntament.

Una societat democràtica es construeix amb una ciutadania informada i no penjar els acords, ordenances, contractes o, és clar, el ROM... al web, no contribueix a l'increment de la participació ciutadana sinó que la debilita i sembla voler obtaculitzar-la. Potser és una estratègia. Ja sabem que la ignorància és la força de qui ostenta el poder, com deia Orwell.

Tornant a la matèria en qüestió, només cal fer una ullada al text per notar que l'apartat dedicat a la participació ciutadana és més aviat escàs. De fet, només ocupa 15 dels 109 articles de què consta el reglament: del 85 al 94, on tan sols es fa referència a la possibilitat d'accés a la informació; del 95 al 99, que són els que comenten la possibilitat de participació activa dels calafellencs; i la resta, del 100 al 109, serveixen per regular el registre d'entitats i la seva participació a les institucions.

Una enumeració una mica densa i pesada, però així es visualitza ràpid la poca capacitat de decisió que tenim els calafellencs sobre els afers polítics. Dos exemples:
Tornant a l'article 87, hi diu: "Igualment l'Ajuntament recollirà l'opinió dels veïns i de les entitats mitjançant campanyes d'informació, debats, consultes, enquestes, etc. ". Algú en sap alguna cosa? El PSC amb el nucli antic en va un tast, perquè no compto les del POUM, purament informatives, però una prova en quatre anys i al final de la legislatura sembla més aviat poc. En farà CiU en els propers tres anys i mig que queden?

Hi ha un altre article, el 99, el més interessant, que diu que el 15% del cens d'empadronats pot subscriure una "iniciativa popular" com a proposta d'actuació o acord del Ple. Això suposa haver de recollir 2600 signatures perquè pugui arribar una proposta a Ple. Tot i això serà el Ple el que determinarà si se sotmet a votació o es desestima. Per tant tampoc esdevé, aquesta possibilitat, un canal real de poder ciutadà. Pel tant per cent elevat, en opinió meva amb un deu n'hauria d'haver prou, i per la potestat dels regidors de tombar-ho. Per cert, aquesta quantitat de signatures supera els vots de CiU a les passades eleccions.

És vist, doncs, que amb l'actual ROM la ciutadania de Calafell realment té poc a opinar i, tot i que aquest dret es reconeix, no se'n garanteix de manera pràctica l'exercici. Per tant, crec que s'hauria de modificar tant el text del document com la praxis dels polítics i dirigents d'aquest municipi. Sobretot per tal de tornar a apropar la política als ciutadans en un moment en què la desafecció cap els afers públics i la desconfiança en els polítics és cada cop més notòria. De fet les últimes enquestes del CEO i del CIS diuen que la tercera preocupació social és la classe política i deu ser per alguna cosa.

Per tal d'apropar-se a aqueta fita, a més d'algunes idees ja apuntades, s'hauria de poder consultar qualsevol documentació de manera àgil i ràpida per Internet: les respostes a aquestes instàncies no haurien de trigar més d'una o dues setmanes; també es podria prendre més en consideració la capacitat ciutadana de decidir i potenciar les consultes vinculants per a temes rellevants pel municipi: un aspecte que ja alguns pobles i ciutats apliquen és l'elaboració de parts del pressupost de manera participativa.

Per altra banda, es podria procurar que les mocions al Ple poguessin ser presentades amb un mínim de signatures i sense la necessitat de subscripció per part de regidors. Un altra qüestió interessant referent a aquests temes seria que les convocatòries i els ordres del dia dels plens es fessin amb més de dos dies de marge i que es publiquessin també al web municipal a fi que se n'assabentés la ciutadania. A més els plens s'haurien de traslladar a la tarda: els regidors cobren més de 400€ per assistència a Ple! Doncs que no els facin en hores de treball per les quals ja cobren i així es facilitarà que molta gent que també treballa al matí pugui assistir al Ple o escoltar-lo per Calafell Ràdio.

Hi ha moltes més idees que segur que molta gent té sobre aquests aspectes, però feia temps que no escrivia per aquí, l'altre dia en vaig tenir ganes i em va sortir això. Per si serveixen d'alguna cosa les meves reflexions d'abans d'anar a dormir...

Guifré Artal i Febrer

Les xifres demostren que si el veritable objectiu d'aquestes reformes laborals era fomentar l'ocupació i reduir l'atur, el fracàs no pot ser més estrepitós. És socialment inadmissible que aquestes terribles dades, que suposen que 25 de cada 100 ciutadans/es de la comarca en edat de treballar estan en atur, no serveixi per a una mínima reflexió per part dels dirigents socialistes de la comarca que sempre han donat "ple suport" a aquestes reformes.

Manifestem la nostra preocupació sobre el nivell de protecció de les persones en situació de desocupació. La taxa de cobertura a Catalunya està en el 71,7%, la qual cosa representa que gairebé un 30% de les persones registrades a les oficines de treball no cobren prestació o subsidi per desocupació.

Toni Martínez, conseller comarcal d'ICV

El passat dissabte, els carrers de centenars de ciutats de tot el món es van omplir amb milions d'activistes i ciutadans manifestant-se contra la crisi i les polítiques d'austeritat dels governs. El que el mes de maig va començar com una reacció aparentment espontània a l'Estat espanyol ha esdevingut amb menys de mig any una força capaç de coordinar mobilitzacions massives a tot el planeta.
La composició del moviment és diversa i aquest fet ha possibilitat no tant sols la confluència de lluites i reivindicacions sectorials que durant molt de temps havien caminat per separat, sinó també l'emergència d'un discurs complex, polièdric, que en ocasions és titllat d'inconsistent. Amb tot, i si bé és cert que les demandes abracen temàtiques molt diverses, també ho és que totes elles comparteixen un rerefons comú, una crítica general al funcionament de l'economia i a la gestió política que s'està fent de la crisi.
Des del famós col•lapse de Lehman Brothers, els governs han injectat bilions de dòlars al sistema financer. Els resultats estan a la vista. De l'esclat de la bombolla immobiliària a la recessió global, i d'aquesta als recents atacs especulatius al deute sobirà dels estats, només veiem un sistema que fa aigües per tot arreu. El que durant anys va ser capitalisme per als pobres i enriquiment per a un pocs, ara s'ha convertit en socialisme per als rics i patiment per a la immensa majoria. Les reivindicacions del 15-M i del moviment internacional a què ha donat lloc són fruit d'aquestes contradiccions.
Que l'origen de l'actual situació rau en les polítiques neoliberals i en la desregulació econòmica és, a dia d'avui, incontestable. Des de l'onada conservadora dels anys 70, partits de tots els colors s'han sumat amb major o menor intensitat al dogma del lliure mercat. Fins i tot la socialdemocràcia europea, en altre temps defensora d'un sector públic fort i capaç de fer front als cicles de retracció econòmica amb estímuls estatals, ha assumit acríticament les idees de la nova dreta.
Aquest discurs neoliberal, articulat entorn dels grans interessos financers, ha acabat infiltrant-se fins al moll de les nostres democràcies. La seva hegemonia ha anat acompanyada d'una creixent subordinació dels governs als interessos privats i a l'acumulació de capital dels grans conglomerats empresarials i bancaris. La sortida antisocial a la crisi que ens estan imposant s'explica en bona mesura per aquest procés de progressiva privatització d'allò públic, gestat durant dècades i que ara es materialitza amb tota la seva duresa.
L'atac frontal a l'Estat del Benestar concretat en les retallades en educació i sanitat, les reformes laboral i de les pensions o el drama social dels desnonaments, per citar només alguns exemples que ens afecten directament, no són -com ens pretenen vendre- inevitables. Són el resultat d'un canvi fonamental en la naturalesa dels nostres règims polítics. Els governs s'estan demostrant incapaços de gestionar la cosa pública, o més ben dit, estan actuant com a autèntics consells d'administració dels interessos d'una exigua minoria de la població. Els dispositius institucionals que fins ara creiem garants dels principis democràtics simplement s'han vist anorreats pel poder de facto de les institucions del capital. La democràcia -profundament imperfecta- que havíem viscut ha estat definitivament subjugada i la dictadura dels mercats és ja una realitat.
La rebel•lió contra aquest estat de coses pren força i cada cop són més els ciutadans d'arreu disposats a fer quelcom. La manifestació del passat dissabte n'és una prova. Però si bé és inqüestionable el salt qualitatiu que s'ha produït en la presa de consciència col•lectiva, també es fa palesa la necessitat de no caure en el conformisme. És més urgent que mai que tots aquells que creiem en una superació radical de les injustícies que ens obliguen a suportar comencem a albirar un horitzó de perspectives organitzatives sòlides.
Una de les crítiques al moviment que s'ha pogut sentir més profusament és la de la seva manca de coordinació i concreció pràctiques. Més enllà dels missatges enverinats dels grans mitjans de persuasió, els quals han identificat fal•laçment la idea d'organització amb els models burocràtics dels grans partits, la vertebració dels objectius a través de mecanismes que siguin capaços d'incidir en la societat i atènyer veritables canvis és un repte que no podem eludir. No en va el lema de la manifestació a casa nostra era "De la indignació a l'acció".
Per aconseguir-ho hem de passar de la fase reactiva inicial a un estadi més madur de propostes i models propis. Les reivindicacions han derivat massa sovint en meres peticions als governants i a la corrupta partitocràcia de sempre, en súpliques per tal que modifiquessin la direcció de les seves polítiques. Això no obstant, les solucions únicament poden passar per una transformació d'arrel dels vigents marcs polítics i econòmics que estrangulen les nostres vides i per una emancipació de les tuteles ideològiques que constrenyen la nostra llibertat de pensament. La present crisi no és conseqüència de la mala fe d'uns pocs, de les decisions errònies dels governants o de la inoperància de determinats mecanismes de control, és el sistema en el seu conjunt el que ha col•lapsat. El capitalisme és crisi i sols ens alliberarem de la segona derrocant el primer. Solament forjant actors socials de nou encuny i transcendint els reduïts marges als quals s'ha reclòs la nostra participació pública i política assolirem aquesta meta. El 15 d'octubre ha sigut un nou pas en la bona direcció. Ens espera una tardor calenta de lluites. No perdem pistonada.

Ivan Montejo Sarias

Crec que els (bons) polítics han de cobrar dignament, però la majoria dels que actualment es dediquen a la cosa publica haurien de pagar per fer-ho.

Recordem que les "seves senyories" guanyen gairebé 5 mil euros. La majoria està asseguda i només fa que pitjar un botó, twitejar i enviar missatges a Facebook des de l'hemicicle... Per què hem de seguir pagant els seus viatges, la seva Blackberry, cotxes oficials i les seves vel·leïtats? Què és això de la paga vitalícia? Despatxos oficials, guardaespatlles, beneficis per a expolítics/governants? Com és que aquells que ens van governar molt malament ara són candidats a senadors?
Els polítics i governants haurien de tenir en compte que la paciència dels ciutadans també s'esgota... Si demanem esforços i sacrificis ha de ser per a tothom. Ningú pot mantenir-se al marge. No hi pot haver favoritismes. Si algú ha de ser amnistiat és, sens dubte, el poble que sembla, però, anestesiat...

Precisament aquesta característica és la que dóna riquesa i pluralitat a un territori com el nostre. Aquest és el fet diferencial del poble català, enriquir-se, créixer i progressar gràcies a l'acolliment que els ciutadans de Catalunya ofereixen a les diferents cultures, races o llengües. Cultures i llengües que conviuen en harmonia sense que aquesta convivència sigui símptoma de lluita o rivalitat. Això pren més força encara si tenim en compte la persecució a la que ha estat sotmesa la llengua catalana en diferents períodes de la història.

Fa ja més de 30 anys que alguns professors dels centres educatius de Catalunya començaven a transmetre els coneixements als seus alumnes mitjançant l'ús del català. Degut a la lluita i a la reivindicació intensa d'alguns pares de família durant els anys 80, el govern de la Generalitat, amb el suport d'alguns grups de l'oposició, va començar a treballar, paral·lelament amb les escoles, en un primer programa incipient d'immersió lingüística, tot ampliant l'ús del català a les escoles. Fins i tot es van arribar a administrar enquestes a les famílies que reflexaven el suport d'aquestes famílies als programes d'immersió a les escoles. Els resultats, cada vegada més, mostraven que els pares defensaven el fet que els seus fills aprenguessin el català a les escoles. Fins i tot, els pares de famílies immigrades, i de parla castellana, veien bé que els seus fills estudiessin en llengua catalana de cara a poder aprendre una altra llengua que, potser, fora de les aules, no arribarien a aprendre mai correctament.

La majoria de persones castellanoparlants que van néixer durant la dècada dels setanta i que, durant el seu procés d'escolarització, els professors van utilitzar en català com a llengua vehicular, actualment, es poden considerar persones bilingües, persones que dominen les dues llengües d'una manera molt similar. El català el van aprendre a les escoles i el castellà a la família o al carrer. No obstant això, aquelles persones que van ser escolaritzades únicament en llengua castellana, en la seva majoria, no han aconseguit dominar el català, perdent una gran possibilitat per ser bilingües, per tant, desaprofitant l'ocasió per dominar més d'una llengua.

L'auto que va dictaminar el TSJC en relació a la qüestió de la immersió lingüística a les escoles no ha agradat al poble català que, a aquestes alçades, ha de continuar lluitant per defensar un dret tan bàsic com és parlar i aprendre la seva pròpia llengua. Però aquest auto tampoc fa un favor als ciutadans de parla castellana, ja que els està impedint que el seu bagatge cultural sigui més ampli i ric. A aquestes persones se les està vetant el dret a ser ciutadans més pròspers i sensibles, se'ls està prohibint el fet de ser ciutadans més lliures, ciutadans més savis. En definitiva, se'ls està impedint ser bilingües.

Yolanda Almagro, regidora del PSC

1.En primer lloc, la taula annexa demostra que Calafell ha passat de ser pràcticament el segon a ser el quart en el total del seu endeutament. Mentre que el Vendrell va augmentar en 3,2 milions d'euros el seu deute, Cambrils quasi cinc milions més i Tortosa 1,9 milions d'euros, Calafell va reduir el seu deute en 1,3 milions d'euros. Calafell ha estat un dels tres municipis (juntament amb Vila-seca i Amposta) que han reduït el seu endeutament d'un any cap a un altre; els altres cinc el van incrementar.

2.En segon lloc, dels municipis que, en el 2009, tenien un deute superior al 110% permès (el Vendrell, Tortosa, Cambrils i Calafell), només Calafell va aconseguir disminuir el seu percentatge molt per sota del límit legal, deixant-lo en el 95,49%.

3.En tercer lloc, Calafell se situa per sota de la mitjana d'endeutament d'aquests municipis. La mitjana augmenta, quasi, un 4%. Mentre, Calafell redueix el seu percentatge en, quasi un 16%.

Els tres punts anteriors ens porten a la conclusió de què qui ataca a l'anterior govern dient que va deixar el municipi molt endeutat, o no sap de què parla, o vol manipular l'opinió pública en el seu benefici propi. Els números són indiscutibles.

Nosaltres ens seguim reafirmant: tot i la difícil situació econòmica general, producte de la crisi, l'anterior govern va fer una gestió econòmica amb els números molt presents. Va gestionar una gran inversió -la més alta de la història-, i això deixant el municipi amb un deute assumible i sense vendre patrimoni.

PSC Calafell

Primer: l'acció dels agents es va limitar a seguir i donar compliment a les directrius rebudes per denunciar els vehicles mal estacionats i s'ajusta plenament a l'aplicació de la normativa vigent, per la qual cosa no es pot considerar en cap cas desproporcionada.

Segon: que els agents en cap cas van rebre indicacions d'iniciar una campanya de conscienciació dirigida a informar als possibles conductors infractors. Si alguns agents van informar els propietaris dels vehicles estacionats sobre la vorera perquè els retiressin, va ser per iniciativa pròpia, i no perquè des de la prefectura de policia es donés aquesta directriu.

Tercer: que desconeixem sota quina argumentació legal, i segons informa el diari Calafelldigital.cat, l'Ajuntament de Calafell retirarà les denúncies dels agents, ja que aquestes s'ajusten a dret i la seva retirada de forma discrecional podria suposar la comissió de diferents infraccions penals.

Així mateix deia que les monitores del transport escolar anirien en el transport públic realitzant les mateixes funcions que tenia assignades i només mantenia aquell transport escolar per a centres educatius als quals no hi havia altra manera d'arribar que no fos amb això o amb transport privat. A més, tal com ja es citava en la notícia, el transport escolar no és un competència que hagi d'assumir l'Ajuntament, és a dir, no té l'obligació de donar aquest tipus de servei.

La mesura em sembla del tot encertada ja que optimitza els recursos que actualment es posseeixen, se li dóna una major rendibilitat al transport urbà, es fomenta l'ús d'aquest i alhora se segueix mantenint un servei que posseïa la ciutadania, tot i no tenir cap obligació l'Ajuntament de donar aquest tipus de servei, segons la legislació vigent ia la mateixa vegada s'estalvia l'import econòmic esmentat.

Ja fa temps que estem escoltant a diferents responsables polítics que ha arribat l'hora d'ajustar els serveis que ha de donar cada Administració en funció de les competències que per Llei li són assignades i evitar duplicitats innecessàries. És cert que moltes vegades ha hagut de ser l'Administració més propera a la ciutadania, és a dir, els ajuntaments, els que han hagut de donar resposta a moltes demandes ciutadanes que en realitat haurien d'haver estat solucionades per altres administracions, però ara aquesta mesura ja no pot ser aplicada tenint en compte l'estat econòmic que presenten moltes d'elles i per això se li ha d'exigir a l'Administració responsable d'aquesta competència que del servei a la ciutadania.

També molts d'aquests responsables polítics citen cada vegada més la mancomunació de serveis per tal de seguir prestant els serveis però reduint el cost dels mateixos, i així una infinitat de mesures que més tard o més d'hora s'hauran d'adoptar. Penso que la resta d'ajuntaments poden tenir en compte la mesura adoptada per l'Ajuntament del Vendrell per reduir la despesa, així com qualsevol altra que suposi una reducció de la despesa sense significar això la pèrdua d'un servei.

Roser Alcaraz. Calafell

Més que estupefacció, li noto cert nerviosisme i ràbia a l'hora de contestar al meu escrit de fa dues setmanes. Li vull agrair, però, que em dediqués part del seu valuós temps per fer-ho. Llàstima que la seva resposta no anés orientada a descobrir les seves propostes de govern, si no a criticar la meva opinió sobre l'inici que observa aquesta legislatura al nostre municipi.

Segurament no vaig saber explicar-li el concepte del què ha de ser una societat avançada, però el que sí que tinc clar és que ha de ser una societat que miri endavant, i construeixi, i no una societat que miri endarrere i destrueixi, tal com està fent vostè, aplicant la reacció contra l'acció, i com també demostra la seva resposta.

El meu escrit no pretenia més que fer una crítica constructiva, construir i no destruir, sr. Olivella, i els 100 dies als què vostè es refereix no deixa de ser una dada utilitzada com a referència. Crec que, com a membre del consistori, em puc adreçar a vostè quan cregui que puc aportar alguna cosa. Em sap greu que s'hagi enfadat.

Si s'hi fixa, al seu escrit explica com ha actuat aquests primers dies el seu govern, "eliminar el carril bici", "eliminar la biblioteca del projecte del mercat", "eliminar l'actual imatge corporativa", "eliminar moltes de les coses que els socialistes van iniciar (passeig marítim, pla de barris, etc)"; o sigui, eliminar, eliminar i eliminar, tal com jo li comentava a les meves lletres.

És veritat que vostès (CiU-PP) estan complint part de les seves promeses, però si para compte, totes son de reacció i destrucció, cap de creació.

Realment no volia fer rèplica a la seva resposta, però el fet que aportés certes dades i recordés que vaig ser el regidor d'Hisenda ha fet que em replantegés aquesta opció.

Vostè diu que li vam deixar 50 milions d'euros de deute, i això no és cert. Només cal mirar les dades oficials publicades pel Ministeri d'Hisenda, per veure que ha inflat la xifra en uns quants euros, més de cinc milions d'euros si parlem de deute viu a 31-12-2010.

El cert és que quan nosaltres vam entrar a governar a maig de 2007, ens vam trobar el pressupost per fer la liquidació de 2006 pendent, els comptes des de 2002 per aprovar, i un deute viu d'uns 25 milions d'euros sense disposar ni executar. Li he de recordar qui va ser regidor d'Hisenda bona part de la legislatura 2003-2007?

Vam ser nosaltres els que vam confeccionar aquell pressupost, i cada any el que corresponia, inclòs el de 2011, i abans d'acabar la legislatura hem deixat els comptes aprovats fins 2009, i la liquidació de 2010 també aprovada, informes econòmics, etcètera.

Els seus 25 milions d'euros de deute els tenia al banc pagant només interessos i pràcticament sense amortitzar res; ara en canvi és cert que tenim un deute d'uns 45 milions d'euros, però el tenim al carrer i degudament gestionat, amb una provisió al pressupost 2011 de 4,3 milions d'euros per amortitzar, i una previsió de destinar mes de 3,8 milions d'euros els propers tres exercicis (així es redueix el deute).

Podem estar d'acord en què les èpoques actuals son difícils, però no menys ho han estat els darrers quatre anys, i vostè sap que no ha sigut l'alcalde que s'ha trobat el pitjor Ajuntament per gestionar, sigui del color que sigui (que hi ha per tots), ja que li hem deixat molts projectes en marxa, o preparats; només cal anar executant-los, i que hi ha dades que demostren que encara tenim recorregut, segons com gestionem.

Això sí, no voldria acabar pensant que vostè serà l'alcalde que tornarà a pujar els impostos (com ja va fer anteriorment), que retallarà els serveis bàsics i que refinanciarà el deute.

Com sempre, a la seva disposició

Joan-Carles Robert Poyatos
Regidor Ajuntament de Calafell

Un altre aspecte important per tal de reforçar la forma de fer política local passa pel fet que els polítics coneguin els punts forts i les oportunitats del seu municipi per tal de d'aprofitar-los, potenciar-los i posar-los al servei de la ciutadania. Això s'aconsegueix apostant per un cos de polítics i treballadors de les administracions locals amb un alt grau de coneixements de les característiques i idiosincràsia del seu municipi i territori. D'aquesta manera es podria arribar a pretendre una forma de governar i de treballar que s'encamini en la recerca de l'excel·lència en la gestió pública local. Un altre factor a tenir en compte seria la necessitat d'una vocació de servei i professionalitat que haurien de fer gala els regidors i regidores d'un municipi o ciutat per tal de garantir uns resultats òptims de la seva tasca i dedicació.

El futur de la política municipal ben feta no té sentit sense els conceptes d'implicació i participació ciutadana. Cal treballar per aconseguir que els ciutadans s'impliquin en les polítiques municipals. La participació ciutadana com a instrument de representació i accés a les decisions polítiques de la base social dels municipis. Un espai on la voluntat individual i col·lectiva es faci sentir. Fins el moment pocs són els municipis que durant la seva governança hagin obert els seus pressupostos a la ciutadania per tal que aquests, a través d'un procés obert de consulta, deixin palesa la seva aportació en determinades temàtiques. Doncs si, del que es tracta és de convèncer de que els polítics tenim la voluntat ferma i clara de prendre les millors decisions a l'hora d'implantar la nostra forma de gestionar els ingressos de les administracions locals. El que no seria descabellat és que el ciutadà tingués alguna cosa a dir, es a dir, obrir un espai per tal que intervingui i participi de la presa de decisions de temes de caràcter o interès públic.

Un equip de govern que pretengui ser valorat i dur a terme una gestió transparent, també hauria de vetllar pel foment de la participació de les entitats i altres grups o formacions polítiques, tinguin o no representació al consistori, a través d'espais de debat que tinguin la capacitat de generar opinió i debat en temes específics que puguin arribar a preocupar al conjunt de la ciutadania, és a dir, obrir espais democràtics d'opinió.

Un equip de govern també haurà de saber adaptar el projecte de govern a les necessitats i circumstàncies del municipi i del moment social i econòmic que es viu, és a dir, tenir la cintura política i la sensibilitat humana necessària per redirigir el programa de govern. De la mateixa manera, aquesta sensibilitat cap al ciutadà es demostra fomentant aspectes essencials per generar credibilitat com una política de valors, una forma de fer política on els valors siguin l'eix vertebrador de la seva acció, on es busquin polítiques afavoridores pels diferents col·lectius representats en la ciutadania i sobretot, fomentant la cohesió social. D'aquesta manera, aconseguirem que la desafecció dels ciutadans envers la política i els polítics es redueixi i així poder començar a restablir el vincle de confiança entre polítics i ciutadania.

Yolanda Almagro Cardenete
Regidora del Grup Municipal Socialista de Calafell

Des de fa ja alguns anys, el nostre país i el món sencer viuen sumits en una situació de crisi generalitzada resultat de l'especulació urbanística, de la poca capacitat d'empatia i l'ambició desmesurada de les entitats financeres del món sencer. Es va començar amb el cop d'una crisi econòmica i financera, encara que en pocs mesos ja es parlava d'una crisi de valors pròpia del sector de població més jove. Es va posar en qüestió la qualitat i la transparència del sistema i la classe política, desembocant tot en una veritable crisi social generalitzada.

A partir d'aquí toca, doncs, entrar en un període de reflexió i aturar-nos a pensar cap a on anem, cap a on hem de dirigir el nostre país. Molts són de l'opinió que valdria la pena donar un gir a la dreta, sota el supòsit erroni que aquesta s'ha caracteritzat sempre per saber estimular l'economia en temps difícils. Aquesta mateixa opinió sosté que l'esquerra ha sabut aplicar bones polítiques econòmiques únicament en temps de bonança econòmica, quan del que es tractava era de fomentar les polítiques distributives i repartir els recursos entre les classes més desfavorides.

Estem d'acord que un viratge és d'obligat compliment sota les circumstàncies actuals. Però aquest ha de ser cap a l'esquerra, buscant un major i millor encaix per a la igualtat d'oportunitats i per al respecte. El nostre ha estat sempre, i continua sent, un país d'esperit socialdemòcrata i de convicció progressista. Només cal apuntar que el partit socialista ha governat a Espanya les dues terceres parts del període democràtic amb el suport majoritari del poble català en totes les legislatures.

Encara que la nostra experiència democràtica és jove i poc àmplia, el nostre ADN, la nostra idiosincràsia, sempre s'ha vist marcat per la voluntat de mirar cap endavant, la voluntat de treballar per evolucionar i superar les dificultats que han anat apareixent durant la difícil camí. Hem acceptat i encaixat els reptes més complexos. Som un país que fuig de la confrontació i del conservadorisme, i que busca l'excel•lència: per això no podem quedar-nos en la mediocritat, no podem deixar que en els pròxims comicis legislatius la dreta es faci amb el poder.

Amb la dreta veurem afeblir l'estat del benestar. La agudització de les retallades socials farà molt més grans les diferències entre classes socials, el que anirà de la mà de privatitzacions que no afavoriran a tots els ciutadans de la mateixa manera. És a dir, que encara que les grans xifres econòmiques poguessin indicar el contrari en el futur, moltíssimes famílies amb pocs recursos no podran sortir de la crisi a causa d'aquestes polítiques injustes i insolidàries. De la crisi hem de sortir amb diàleg, amb molt esforç i amb la implicació de tota la societat. Així és com l'experiència ens diu que ha de ser.

Independentment de quan sigui el moment en què es convoquin les eleccions generals, com a ciutadans tenim l'obligació de recuperar la virtut de la paciència i de retornar la confiança a la classe política, ja que són els que disposen dels mecanismes necessaris i legítims per governar el vaixell en benefici de la societat.

I que quedi molt clar: en el cas que el Partit Popular es fes finalment amb el triomf a les urnes en les pròximes eleccions generals, caldrà interpretar aquest resultat més com la conseqüència d'un càstig a l'actual executiu per haver tingut les seves hores més baixes al capdavant del país en una situació econòmica i social extraordinàriament complexa, que no per una convicció dels ciutadans espanyols en les polítiques de tall més liberal.

Yolanda Almagro
Psicòloga i regidora pel PSC a l'Ajuntament de Calafell

El resultat de tretze vots a favor d'Olivella (CIU-PP), onze en blanc (PSC-ERC-PxC) i un a favor de Martínez (ICV), van convertir l'alcalde de Calafell en el nou president del Consell Comarcal del Baix Penedès.

ICV del Baix Penedès lamenta que, tot i que hi havia la possibilitat de fer un govern tripartit amb CIU i ERC al Consell Comarcal deixant a l'oposició la dreta espanyolista del PP, aquesta opció no s'acabés concretant ja que pràcticament no van haver-hi ni converses.

Dir que davant de l'escenari polític que s'ha culminat, ICV es compromet a realitzar una oposició constructiva, buscant solucions i contribuir a trobar-les presentant alternatives i en positiu. Una oposició propositiva, dialogant i vetllant sempre pels interessos de la nostra comarca, perquè no es retallin les polítiques de progrés que s'han executat els darrers anys ni les que afecten directament l'estat del benestar.

ICV vetllarà sobretot per tal que el govern del Consell no descuidi qüestions com la cohesió social, la lluita contra la exclusió social, protegir millor el nostre territori, el desplegament de la llei de la dependència, la millora de la mobilitat a nivell comarcal i la possibilitat de crear serveis mancomunats.

Respecte al CIM-Logis Penedès, ICV-EUiA reitera el seu rebuig a un projecte imposat a la nostra comarca i seguirà treballant per buscar alternatives mes sostenibles al projecte que afecta Banyeres, l'Arboç i Sant Jaume dels Domenys, com la instal·lació d'una planta fotovoltaica, una alternativa realment factible. Una activitat que, a banda de no agredir el territori, generaria molts llocs de treball. Una economia verda que pot recuperar una gran part de l'ocupació destruïda durant la crisi.

ICV-EUiA del Baix Penedès.

Tots aquests anys de debats estèrils i amb intenció de desacreditar el rival polític ens han dut a un major descrèdit de la classe política. Ja vàrem dir, en el discurs de constitució del nou consistori, que canviaríem la forma i les formes de fer política.

La indignació que hi ha en un sector important de la societat reclama noves maneres de fer política, noves idees i canvis en les formes. El malestar de molta part de la població, el descrèdit de la política i la frustració per un model de societat esgotat, fan que els polítics hàgim d'interpretar aquest fenomen i proposar noves formes d'actuar per canviar tot això.

Per això, els socialistes de Calafell hem decidit no fer polèmica d'aquest tema. Ja hem patit prou el descrèdit i el desgast polític que suposa parlar d'això.

Lògicament, creiem que els polítics han de tenir, com tothom, un sou digne i d'acord amb la feina que fan. Per què, segurament, poca gent és conscient del què suposa ser polític i de la dedicació que implica.

No hi ha horari, ni vacances, ni festius. Un polític ho és les 24 hores dels 365 dies de l'any. Almenys, aquesta és la realitat en un poble com Calafell.

Alguns hem de deixar la feina que fem habitualment, per un temps, per servir als demés. Això és un esforç personal important per servir a la col•lectivitat, i per això, creiem que els polítics mereixem ser valorats en la justa mesura.

Cada cop més, la gent reclama i exigeix millors solucions als problemes i hem d'estar més preparats. És a dir, que els responsables polítics hem de tenir un creixent coneixement i competència tècnica més enllà de la funció exclusivament política.

Com a contrapartida, entenem que hem d'estar també més valorats, perquè aquelles persones més preparades puguin exercir també la política i no es refugiïn només en l'empresa privada.

Ara bé, també som conscients del moment en què vivim. En aquest sentit, hem d'assumir i assumim el nostre grau de responsabilitat, i ho fem rebaixant les percepcions que rebrem per fer la nostra tasca.

Tant govern com oposició som imprescindibles per tirar endavant el municipi. Tots tenim molta feina i responsabilitat. I, això, ha de ser reconegut: l'esforç que hem de fer de dedicació constant i de proximitat al ciutadà, ha de ser valorat.

Podríem fer polèmica i combinacions numèriques diverses per justificar els possibles discursos, tant govern com oposició. Però en tots els casos sortiria perdent el poble.

Nosaltres no estem aquí per parlar de sous. Estem aquí per servir al poble i per treballar al màxim pel bé del poble. Per què els ciutadans no esperen dels polítics que discuteixin pel sou. Esperen i exigeixen solucions als seus problemes quotidians.

Recuperant l'elegància en les formes que havia tingut la política, de ben segur que recuperarem tot el crèdit dels ciutadans.

Ramon Ferré Solé
Portaveu del Grup Municipal Socialista de Calafell

Tampoc podem dir que és un moviment que aglutina i atrau només a joves, ja que els que hem estat en els llocs de concentració hem vist persones de totes les edats. Tampoc és un moviment social d'una classe social única, sinó que podem beure de totes elles, encara que d'unes més que altres.

Aquest moviment està donant un gran nombre de propostes i accions a realitzar. No totes elles són viables, o no totes són compartides per la majoria, algunes són fins i tot utòpiques i no per això menys bones, però cal escoltar i analitzar perquè de totes elles es poden obtenir idees positives. Dit això, ara haurem de veure com segueix aquest moviment i cap a on va. Deixarà de ser un moviment social i es convertirà en un moviment polític, és a dir, en un partit polític? En cas de ser un moviment polític, que ideologia adoptés? I així una infinitat de preguntes de difícil resposta ara per ara.

Desconec què passarà, però crec que serà molt interessant veure el rumb que portarà tot aquest moviment, ja que va a afectar, des del meu parer, decisions futures. Així mateix hem de veure com la classe política actual actua, tenint en compte que és un moviment multitudinari, no només d'uns pocs i que realitza moltes reivindicacions que comparteixen una gran majoria de la població.

Moltes persones deien no fa molt de temps que la nostra joventut estava ensopida i no era reivindicativa ni lluitadora, com ho era la d'altres èpoques, però aquesta apreciació a partir d'ara crec que desapareixerà. S'inicia un temps de canvis i amb el temps veurem cap on van aquests ¿avançaran, desapareixeran o quedarà tot igual?

Roser Alcaraz, Calafell 

Des de l'Agrupació socialista de Calafell volem agrair al Jordi tota la seva feina feta durant els darrers vint anys en què ha estat una part indispensable del projecte d'esquerres al municipi. Volem agrair la seva implicació, que ha estat màxima, tant quan era la cara visible de l'oposició com quan va ocupar l'alcaldia.

Poca gent pot afirmar haver treballat per Calafell tantes hores diàries com el Jordi. Ni conèixer el poble de la manera en que ell el coneix.

Tampoc és habitual trobar a algú amb la capacitat i l'energia per superar les vicissituds conegudes de mandats inestables. Una superació que, finalment, després de molts anys, el va portar a ser el primer alcalde en sostenir tota una legislatura completa.

Per tot això, volem expressar el sentir de la nostra militància amb un senzill però contundent GRÀCIES JORDI! Un agraïment que encara és més fort i sincer en tant ha tingut la visió i la generositat de deixar pas a una generació nova que tindrà la responsabilitat de mantenir el socialisme com a opció de govern clar a Calafell.

Per tant, s'ha enllestit una etapa que ha culminat amb els quatre millors anys de reformes i avenços a la història del nostre municipi. I alhora s'inicia una altra que, a més de voler sustentar aquests assoliments, vol aportar sang nova.

En aquest sentit, la marxa del Jordi ha suposat l'entrada al Grup Municipal socialista del company Toni Duart, impulsor de les polítiques de turisme esportiu com ara el Nordic Walking o les proves de Triatló i Duatló.

Agrupació Socialista de Calafell

Cal posicionar Calafell com un pol d'atracció de nous inversors tot aprofitant i explotant els recursos de que disposa de la manera més eficaç possible, així com potenciant les seves fortaleses i oportunitats: l'afluència turística, el patrimoni, el clima, una ubicació geogràfica envejable, l'existència d'un parc empresarial, o el port, per citar alguns.

En definitiva, cal posicionar Calafell com a un potent pol d'atracció empresarial i d'innovació que estimuli la creació de noves oportunitats de negoci i de llocs de treball i que aprofiti, a més, les potencialitats i oportunitats del nostre municipi tot superant aquelles dificultats conjunturals com ara l'estacionalitat, la crisis econòmica i la destrucció de llocs de treball. Aquest és el futur al que hem d'anar.

Yolanda Almagro Cardenete
Regidora de Treball de l'Ajuntament de Calafell