Des del pregó fins a la finalització de les mateixes cada any anem a menys participació ciutadana, de gegants i capgrossos, d'actuacions tradicionals, de paradistes i firaires, etcètera. En fi, que anem cada vegada a menys. Concretament de les festes he rebut bastants comentaris, però sobre l'actuació de la colla sardanista he rebut més, ja que la il luminació va ser tan pèssima que van haver de canviar de lloc per realitzar l'actuació en condicions.

Què dir-vos de la imatge de la plaça Catalunya un cop finalitzades les obres. Des de les males olors que es van percebre durant les festes majors, segons sembla per problemes en el clavegueram. Del disseny dels fanals, pintats amb un material que si t'hi acostes ja veureu com us quedeu, i des del meu parer res acord a l'entorn. De les escales, la pregunta que més es repeteix és com s'ha utilitzat aquest tipus de material, per als esglaons, tenint en compte que la plaça es troba en els entorns del Castell, i aquesta es vol rehabilitar mantenint els elements de construcció antics utilitzats . Per això aquesta qüestió, no hauria estat millor utilitzar un element més d'acord amb l'entorn del Castell i els edificis del lloc?

Sobre l'arbrat, la pregunta més freqüent és per què només s'han plantat tres arbres de mida menor. La ciutadania es pregunta el per què no s'han plantat més arbres a la plaça i més gran, per tal de donar major ombra als usuaris i combinar el color gris del paviment amb el verd de l'arbrat.

Però els comentaris realitzats sobre els bancs i papereres de disseny instal.lats a la mateixa són els més nombrosos i la veritat és que aquests, des del meu parer, estan ben motivats. No sé de qui ha estat la idea, però crec que ha estat totalment desencertada, no és comprensible com en una plaça ubicada al nucli històric del municipi, tenint en compte la intenció de dur a terme la rehabilitació de l'entorn del castell per tal de preservar els edificis històrics, es lin uns bancs, de disseny del segle XXI, ja que a més de no ser res pràctics per als seus usuaris, no tenir ombra sobre aquests, la seva instal lació no és gens d'acord amb l'entorn.

A tall de reflexió i en referència a les festes majors, crec que seria convenient tenir les festes de cada barri, en les que s'impliqués tota la ciutadania resident, entitats, etcètera d'aquest, així com una festa major que s'identifiqués amb Calafell en la seva totalitat.

Roser Alcaraz

- Aquesta decisió ha estat unilateral, presa per part de l'alcalde Jordi Sánchez i, en tot cas, pels partits polítics que formen part de l'equip de govern. El grup municipal de CIU a Calafell ha estat informat d'aquesta decisió i no ha tingut possibilitat de consensuar-la.

- El nostre grup municipal no comparteix aquesta decisió. Creiem que s'ha de respectar a totes les persones que compleixen la llei, que tenen permís de residència o nacionalitat i que paguen els seus impostos per a poder exercir la seva activitat econòmica en la vía pública.

- Aquesta decisió és una més de les mostres que denoten incongruència en les actuacions de l'alcalde de Calafell, Jordi Sánchez; que no pot ser que al mateix temps que prohibeix la possibilitat que els comerciants del nucli de la platja exposin els seus productes a l'exterior dels comerços legalitzats amb llicència d'activitat i venent productes legals o que augmenta la taxa d'ocupació de via pública a les parades d'artesans col·locades en el mateix passeig marítim (passant de 400 euros a 3000 euros la temporada en 2 anys!), per una altra banda, permeti la venda il·legal de productes falsificats ocupant el mateix passeig marítim.

- La permisivitat davant d'aquestes actuacions, no beneficia a ningú, només a les màfies i xarxes de falsificació que utilitzen la debilitat de les persones que no tenen amb què sobreviure per crear un imperi.

- El fet de concentrar 100 metres més enllà del centre neuràlgic del comerç del nucli de la platja la totalitat de la venda il·legal de productes falsificats, no farà que augmentin les vendes del nostre comerç.

- La pràctica d'aquesta decisió pot comportar un efecte crida que, al mateix temps, pot comportar problemes de seguretat ciutadana i convivència en el nostre municipi.

- Mostrar la nostra indignació davant dels governs socialistes i els que es fan anomenar "d'esquerres", governs mancats de solucions que no prenen decisions eficients i en pro de la ciutadania.

- No és competència municipal la gestió de la immigració, el control de les màfies, de les xarxes de falsificació de productes de marques ni la legalització o no de les activitats econòmiques desenvolupades per part de persones que no tenen els permisos de treball corresponents. Aquestes són competències que han d'assumir els governs de Catalunya i el govern de Madrid. Precisament, governs encapçalats per partits polítics que diuen ser d'esquerres i que només prediquen que procuren pel benestar de tota la ciutadania utilitzant discursos buits, sense continguts i plens de mentides.

- Exigim als governs de Zapatero i de Montilla que, de debò, assumeixin les competències que els pertoca i que actuïn fent realitat aquell lema que, hores d'ara, continua sent només un lema "fets i no paraules".

CiU Calafell

En referència a això últim, jo mateixa ja he realitzat diversos articles d'opinió que han estat publicats en els mitjans de comunicació escrits comarcals, així com he cursat diferents escrits a l'Ajuntament de Calafell comentant aquest tema. I he de dir que, ha data d'avui, encara no he obtingut cap resposta.
En referència a aquest últim tema, la neteja dels nostres carrers, el comentari general de la ciutadania, és que és nefasta. Per això no entenc que a l'actual empresa se li hagi concedit una pròrroga de vuit anys més, els quals se sumaran als dos que en l'actualitat li falten per finalitzar la concessió actual. Així, l'actual empresa Urbaser serà l'encarregada de la neteja viària fins a l'any 2020.

Encara recordo com, quan estava a l'oposició, l'actual alcalde Sánchez criticava l'anterior govern municipal de llavors per qüestions relacionades amb aquesta empresa. És per això que no acabo d'entendre la concessió directa dels vuit anys de pròrroga concedits si abans volia canviar d'empresa i a més la volia sancionar per incompliment.

Per això em pregunto: A canvi de què? Per què no s'ha esgotat la concessió i posteriorment es realitza un altre concurs de licitació en el qual puguin presentar ofertes altres empreses? Què ha canviat d'abans a ara?

Una altra intervenció, realitzada per un veí de Segur, em va cridar l'atenció, sobretot pel tema que va exposar, que no va ser altre que dir que havia passarel•les per col.locar a la platja prop del port, i que l'any passat ja ho va dir. I jo em pregunto: Com pot passar això en un municipi que constantment posa com a referent les nostres platges? Qui supervisa i controla l'estat de les nostres platges, ja que aquest mateix veí va dir que en aquest mateix sector les dutxes van entrar en funcionament el passat dia 15 de juliol?. Jo crec que la temporada comença molt abans.

També va exposar el problema de la circulació de bicicletes pel passeig marítim, ja que, des del seu parer, és un perill per als vianants. Crec sincerament que ja fa temps que s'hauria d'haver donat solució a aquest problema, amb la creació d'un carril bici, separat del lloc habilitat per als vianants.

Després de la intervenció d'aquest veí de Segur, va intervenir el senyor Pere, persona que ha participat en diverses ocasions en aquest programa i que les seves intervencions són molt interessants i aconsello que siguin escoltades. En aquesta ocasió li va recordar a l'alcalde com estava el tema de la TDT que ja, setmanes enrere, havia tractat. I la contestació per part de l'alcalde va ser que encara no havia obtingut resposta de la Generalitat.

També va comentar l'estat de brutícia que presenta el passeig marítim i que, des del seu parer, s'hauria de donar una solució urgent. Va tractar el tema de la venda ambulant al passeig marítim, i va comentar el conflicte laboral que existeix en l'actualitat entre l'Ajuntament i la Policia Local i que ja ha estat publicat en diferents mitjans de comunicació.

Les respostes a aquestes preguntes són com sempre: dóna la seva versió. En algun cas diu que no existeixen aquests problemes, o no són com s'exposen, i que s'està estudiant la seva possible solució. El problema sorgeix quan se li replica i no s'està d'acord amb el que ell diu. Doncs, segons sembla, ell té la raó i veritat absoluta.

La part més tensa del programa es va produir quan aquest ciutadà li va dir al director de Calafell Ràdio que havia de ser més mesurat en les seves paraules, ja que va dir en un programa anterior que l'edifici de la Confraria Pescadors era com un "bunyol". Va ser del tot una falta de respecte i consideració a una gran part de ciutadans de Calafell.

Estic totalment d'acord amb Pere, i he de dir que el que va dir després d'això va ser del tot encertat, la qual cosa cito de forma breu a continuació. Li va recordar al director de Calafell Ràdio que l'emissora no és seva, sinó del poble de Calafell, que el seu sou és pagat amb els impostos del poble de Calafell, i que comprèn que ell no tingui cap sentiment cap a Calafell, ja que només porta treballant a Calafell des que l'actual equip de govern el va contractar i no resideix aquí, si no a Vilanova.

El que no arribo a entendre és perquè en cap moment l'alcalde Sánchez no va intervenir en la problemàtica sorgida. Però el moment més tens del programa va ser quan el senyor Pere va començar a tractar el tema de la prohibició de pas dels tractors de la Cooperativa Agrícola fins a la Confraria de Pescadors que l'alcalde va realitzar el dia de la concentració al voltant d'aquesta del moviment ciutadà " Salvem la Confraria ".

De si això era una actuació democràtica o no, ja que a ell aquest tipus d'accions i d'altres semblants li recordaven altres temps passats viscuts en aquest país. Va ser en aquests moments quan, des de la meva modesta opinió, l'alcalde va tenir una reacció no d'acord amb el seu càrrec, i va deixar clar que o penses i actues com ell diu o llavors intervé el salvador del programa que no és altre que l'actual director de Calafell ràdio per dir que la intervenció ha de finalitzar, ja que hi ha altres trucades telefòniques entrants en espera.

Roser Alcaraz.
Calafell.

Et vaig conèixer fa més de 35 anys. També a la teva esposa Pepi i a la teva mare, Salvadora. Eren uns altres temps, on la Platja de Calafell Platja, sobretot a l'estiu, era per a mi un lloc d'estiueig.

Les primeres converses ja van ser, com no podria ser d'una altra manera, a la platja, a la terrassa del teu establiment, un lloc esplèndid. I saps què et passava ja pel cap? Doncs que Calafell necessitava tenir referents nous, com per exemple un monument al Pescador. També em parlaves del teu ídol, Carles Barral.

Recordo que feies de corresponsal de premsa. De fet, de seguit vaig captar que eres molt inquiet i sempre amb ganes de conèixer gent que t'aportessin novetats o històries divertides per a tu. El teu establiment ha estat durant molt de temps un lloc on has conegut molta gent amb qui passar-hi una estona, sobretot parlant de cinema, llibres, teatre i, com no, de política.

I una cosa va portar l'altra. Als inicis de la democràcia, vas obtenir el teu lloc de regidor per la candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya. I com has tingut una trajectòria pública, voldria deixar palés el què has deixat com a llegat al teu estimat Calafell.

És possible que em deixi coses, però les més rellevants són: el Teatre Auditori, al costat del pavelló Joan Ortoll; la biblioteca Ventura Gassol, al mateix indret; i el monument al Pescador, davant de casa teva, al Passeig Marítim de Sant Joan de Déu.

De totes elles, el que voldria destacar és la biblioteca, doncs sé el que vas patir per aconseguir-la. En sóc testimoni. Recordo quan et vaig acompanyar a Barcelona, a entrevistar-te amb el director general de Biblioteques i, estant al vestíbul del Palau Moja, em comentaves: "Avui no marxarem cap a casa, Jordi, que aquest que ens ha d'atendre no em digui que sí". Recordo com ens deien que no podia ser perquè la biblioteca l'havíem de fer en un primer pis i això no complia amb la normativa de barreres arquitectòniques. I vam respondre que no seria cap problema, que hi posaríem un ascensor i el que fes falta.

Encara recordo ara l'energia i la determinació d'aquell moment. Però el que és important és que, al final, te'n vas sortir i ens van dir que sí, gràcies a la teva insistència desprès de molts viatges, entrevistes i reunions.

Del Teatre, què he de dir. Probablement és un dels equipaments que més actes ha acollit al nostre municipi: actes culturals de tota mena, polítics, de les entitats, dels col•legis, els Reis Mags i fins i tot s'hi ha celebrat, aquest 2009, l'assemblea de la Federació de Municipis de Catalunya, amb la majoria d'alcaldes catalans, un esdeveniment de primer ordre.

Però l'acte potser més entranyable ha estat la celebració dels 30 anys dels ajuntaments democràtics, ara fa poc més d'un any, amb tots els electes locals i els secretaris de la corporació. És a dir, les persones que han estat els actors i actrius de la vida pública calafellenca durant la present etapa democràtica. Les persones que han posat la cara, els noms i els cognoms a la democràcia recuperada feliçment. En aquest acte, ens vas dirigir unes paraules de reflexió, amb un to entranyable i positiu. I com era costum en tu, preparades i ben escrites.

En quant al monument, recordo les converses amb l'artista, l'escultor Francesc Carulla, que es feien al teu bar. I al final em vas dir que havíem de tenir-ho acabat per Sant Pere. I es va aconseguir. El vam inaugurar per Sant Pere de 1986. Carles Barral hi era i estava molt content amb el monument.

També recordo que alguns veïns (sempre n'hi ha d'aquests, Joan) deien que havies col•locat el monument davant de casa teva, i a més mirant cap a ella. I jo et deia: "Joan, deixa-ho estar, la gent és així. I és difícil resoldre-ho. Això no és l'important".

Joan, deixa'm comentar-te també que has estat una persona amb lluita interna i això et duia a tenir les teves reflexions, que de vegades m'explicaves (Poblet, i altres qüestions que aquí no desvetllaré.).

Joan, la teva família, la Pepi (quant que t'ha estimat i quant ha treballat per tirar endavant tot), el teu fill Joan i la teva filla, la Bea: saps perfectament quant t'estimen i t'estimaran,

Jo només he volgut deixar alguns dels testimonis que he viscut al teu costat. Vivències intenses i que conservo a la memòria amb un afecte especial. No et dic adéu, sinó fins sempre. Ah!, l'altre dia vaig anar a l'estrena de la darrera obra de teatre de La K-Mama. I com sempre, sensacional. Aquest Mèlich... Fins sempre, Joan.

Jordi Sánchez i Solsona
Calafell

Indignat i defraudat per l'actitud i la colla de mentides que en aquests últims dies està dient l'equip de govern encapçalat per l'alcalde Jordi Sánchez en relació al nou projecte del passeig marítim, la possible subvenció del Ministeri de Medi Ambient i l'enderroc de la Confraria de Pescadors.

Un butlletí "informatiu" incendiari del PSC, una carta de l'alcalde enviada a totes les llars del nostre municipi i un acte públic el passat 21 de juliol per continuar dient mentides i donant les culpes a CIU, als "aspirants d'alcalde" i posant en contra de la Confraria a tota la ciutadania! Un acte, per cert, sense donar la possibilitat a la gent que preguntés. Visca la participació ciutadana!!

Si hagués tingut la possibilitat de participar, de fer-li alguna pregunta hagués estat:

És veritat que la Confraria s'ha d'enderrocar si és d'ús públic?
La resposta: NO! No s'ha de tirar en terra la Confraria quan aquesta és d'ús públic.

És veritat que el Ministeri de Medi Ambient obliga a enderrocar la Confraria?
La resposta: NO! El ministeri obliga a fer, a canvi dels 7 milions d'euros, la recuperació mediambiental del front marítim no pas l'enderroc de la Confraria.

És veritat que la Confraria està inclosa en el catàleg patrimonial del nou POUM? I, si és així, és veritat que la llei de patrimoni la protegeix i no pot ser enderrocada per molt que ho digui la llei de costes? I, si és així, és veritat que la subvenció de 7 milions d'euros no depèn d'aquest enderroc?
La resposta, a totes aquestes preguntes, és SÍ! És veritat!

Aquestes i d'altres respostes són les ens porten a moure'ns i arribar fins al final perquè tothom sàpiga la veritat i pugui jutjar tenint tota la informació, no només aquella que interessa a "alguns" que seran, d'aquí a poc "aspirants a alcalde".

Joan Olivella i Ricart
Portaveu de CiU a Calafell

Una imatge que, per als espanyols que som catalans i vivim a Catalunya, agafa una doble importància en haver viscut, amb només unes poques hores de diferència, una manifestació popular independentista pel centre de Barcelona. Hi ha qui, des de diversos mitjans de comunicació, intenten inculcar que és impossible ser espanyol i català alhora. I que, els que vivim a Catalunya, no podem sentir-nos espanyols. Per què intenten certs líders d'opinió i polítics fer-nos veure que un català no es pot sentir espanyol?

I el més greu de tot això, és que en aquesta campanya, amb un extremisme que no havíem conegut fins ara, està encapçalada pel PSC i per un president de la Generalitat d'origen cordovès. A tots ells, i amb la satisfacció encara latent de la victòria d'Espanya en el mundial de futbol, dir-los en veu ben alta que sí, que ens sentim catalans i espanyols alhora. I igual que nosaltres, molts milers de persones més. Felicitats Espanya per l'estrella de campions del món a la nostra samarreta.

Des d'ICV rebutgem la manipulació quantitativa dels llocs de treball amb la que el senyor Guasch pretén aplacar el fort rebuig del Logis al Baix Penedès, quan els centres logístics catalans pateixen dificultats i reduccions de plantilla. Per tant, donar xifres tan irreals de llocs de treball suposa un insult a la intel•ligència de tots i un engany als que pateixen l'atur que ha generat aquesta crisi. Hem de recordar que les restriccions pressupostaries presents són incompatibles amb la construcció del Logis abans del 2013, i considerem simple demagògia fer servir aquest projecte com a salvació de la crisi actual.

Des d'Iniciativa preguntem perquè el senyor Guasch omet les greus conseqüències que suposaria el Logis a la comarca del Penedès, com el trànsit diari de milers de camions i la notable contaminació, que han provocat que el departament de Medi Ambient desestimés contundentment el projecte del Logis. Per tant, considerem una frivolitat parlar de la "qualitat de vida" que aportaria el Logis als municipis afectats.

Hem de recordar que el Consell Comarcal del Baix Penedès va rebutjar per unanimitat la instal•lació a la comarca del Logis, inclòs el PSC, sent sorprenent que el secretari de política municipal del PSC contradigui les decisions dels seus companys de partit. Demanem al Senyor Guasch coherència i respecte pels que no comparteixen la seva opinió.

El Logis Penedès, es miri per on es miri, és un despropòsit pel seu impacte i des d'ICV rebutgem una cultura del ciment que tant ha perjudicat a la nostra comarca: rebutgem transformar el Baix Penedès en l'abocador de Barcelona. Creiem en la democràcia i censurem que el senyor Guasch pretengui silenciar les opinions contràries a la seva, que són majoria al Baix Penedès.

Entenem també que al PSC hi ha interlocutors més dialogants, i capaços de posar a la nostra comarca i els seus habitants per davant d'interessos inconfessables i aliens al Baix Penedès.

José Manuel Fernández,

President comarcal del Baix Penedès d'ICV.

El Govern municipal és conscient que la principal font d'ingressos del municipi és el turisme i el comerç. I avui dia, els turistes, més enllà de buscar sol i platja, exigeixen qualitat en tot, en els serveis, en les platges, en la cultura, en les comunicacions, en la gastronomia... En aquest sentit, destaquem el fet que ha quatllat una pràctica esportiva novedosa com és el Nordick Walking i que la Ciutadella Ibèrica s'ha convertit en un referent cultural i turístic després que l'actual govern municipal l'ha posat en valor dins la Xarxa Europea de Museus.

En el marc d'aquesta oferta de qualitat, el projecte integral de la façana marítima que defensa l'Ajuntament suposa una inversió de set milions d'euros aportats íntegrament pel Ministeri de Medi Ambient. La ciutadania de Calafell pot així disposar dels avantatges d'un passeig marítim nou, integrat en el paisatge, accessible, amb un espai reservat especialment al món de la pesca, tant identificat amb el nostre poble, que serveixi de reconeixement als nostres pescadors i defensi dignament les seves tradicions i els seus referents, també literaris, al voltant del grup de Carlos Barral.

L'Ajuntament busca la millor opció per Calafell davant els diversos escenaris. I l'aportació econòmica del Ministeri és una oportunitat que com a ciutadans de Calafell no ens podem permetre perdre; aquest tren només passa un cop i val la pena aprofitar la seva inèrcia.

Ens consta que l'alcalde ha parlat moltes vegades amb els representants de la Confraria buscant la millor sortida a la situació i quan semblava que s'arribava a un acord immiment, la Confraria afegeix una nova exigència que fa inviable l'acord.

Davant d'aquesta situació i donant mostres d'una actitud políticament irresponsable, CiU ha optat per utilitzar aquest tema per desgastar el govern, per posar pals a les rodes a qualsevol preu i pensant en rendibilitats del seu partit i no en les necessitats de futur de les persones. Si no és això no entenem per què han recollit signatures en contra del projecte

Lamentablement, no ens sorprèn aquesta actitud. Ciu ha buscat més l'enfrontament que no pas el consens, més per l'oposició destructiva que la constructiva. Ja va passar amb el POUM. De vegades ens preguntem si tenen projecte per Calafell.

Es faci o no es faci el passeig, el Govern central procedirà a enderrocar l'edifici de la Confraria l'any 2018 i no hi haurà compensacions. Tota una oportunitat perduda.

L'Agrupació local del PSC de Calafell seguirem encoratjant l'equip de govern a aconseguir les vies i els suports necessaris, també els de la Confraria, per reconduir la situació. L'Agrupació encoratja també el nostre alcalde perquè segueixi liderant aquest projecte com ha fet fins ara, de forma transparent i ferma. El PSC continuarà treballant per un projecte de millora per Calafell, una aposta de present i futur que ens il•lusiona i que, afortunament, ja ha donat resultats després de tres anys de govern municipal.

Agrupació local del PSC de Calafell

Tant amb els actuals com amb els anteriors, sempre s'ha condicionat les festes per tal de fer-les a la seva pròpia complaença. Que si els focs han de ser tal dia, que si ha de començar el dia del patró, que si tal activitat no es pot tocar... I al final per moltes ganes que se'n tingui, un se n'acaba cansant. Crec que les festes d'un poble haurien de ser d'allò més participatiu, i que si bé haurien de mantenir certes tradicions, també s'hauria d'anar provant actes nous i innovant per tal de crear-ne de noves. O bé la "gayumbada" no s'ha consolidat com a acte.

Aquest any, a més, s'han reduït 20.000 euros per festa major i, com que en tenim tres, això vol dir que s'ha passat de 180.000 a 120.000 euros. Aquesta diferència, que equival al que cobra un càrrec de confiança mig de l'equip de govern, resulta que coincideix amb el que més o menys s'anava gastant amb els tres concerts joves que es fan cada any.

Aquest any, el de la Platja, el més multitudinari, que anys havia aplegat 3000 persones, ja ni el pensaven fer. Però davant l'allau de crítiques, incloses les internes que devien rebre, s'ho van repensar i van fer un concert de circumstàncies. S'ha d'afegir que, a sobre, el van canviar a diumenge i, com que lògicament molta gent treballa un dilluns laborable, hi va anar molt poca gent.

Certament no tota la festa major de la Platja ha estat un nyap; els focs m'han agradat bastant, i que segur hi haurà a qui li hagi semblat bé; però realment reduir els diners dedicats a festes quan se'n poden estalviar per moltes altres bandes no crec que sigui una bona solució.

Per altra banda,fa anys que es debat. I fa dos anys tota la Comissió va estar d'acord en canviar el format de festes, però per por a una possible reacció ciutadana contrària, l'alcalde i la regidora en persona no es van atrevir a provar-ho. La proposta era la de canviar les tres festes tradicionals dels barris per una de sola de tot Calafell que, amb el pressupost de les altres tres juntes, podria ser molt més potent.

Fins avui, com és sabut, s'han estat fent tres festes de cinc dies cadascuna. Si se'n fes una de sola podrien ser deu dies d'una festa realment forta amb actes diürns i nocturns cada dia. Penso aquí en el cas del Vendrell. Es podrien mantenir igualment les festivitats patronals per als actes tradicionals i, fins i tot, perquè els barris i les entitats s'organitzessin per mantenir les festes però amb un format més reduït i més de cara a fomentar la germanor dels veïns dels diferents nuclis o barris. Perquè realment calen diferents mecanismes per estructurar millor una societat calafellenca, que a excepció dels pocs que porten moltes generacions, està bastant disgregada. I un d'aquests podria ser que amb una nova festa on els actes estiguessin repartits pels diferents indrets del municipi es fomentés la circulació de la població per tot arreu. Hem de pensar, per exemple, en què a la festa de Sant Miquel de Segur amb prou feines la gent del Poble i la Platja hi ha assistit mai. Seria interessant fer una enquesta de cara a l'any que ve, com la que es va fer al bloc de la Comissió de festes de l'any passat.

Respecte les dates, m'atreveixo a formular una proposta. Hi ha qui havia dit de fer només la del Poble perquè era la més antiga; però jo proposo de recuperar la data tradicional del 14 setembre que molta gent lògicament ha oblidat, i que evitaria recels entre nuclis. Dic que no es recorda perquè no es fa des de mitjans del segle XVIII , quan la substitució dels camps de cereals per la vinya a casa nostra va fer que els pagesos demanessin de canviar-la al juliol perquè al setembre havien de fer la verema.

Ja tenim un argument històric, per ser una data en què ja s'havia fet. I a més la proposo perquè fins mitjans de segle XIX el nostre poble a la documentació oficial sempre hi figurava amb el nom de la Santa Creu de Calafell.

Queda dit.

Guifré Artal i Febrer. Historiador de Calafell

Sobre la taula hi havia la cessió del passeig marítim de Calafell al Ministeri de Medi Ambient. L'alcalde Jordi Sánchez ha volgut que el projecte del nou passeig i la seva construcció depengués de la subvenció d'aquest ministeri. Aquest fet obliga al projecte a recollir uns requisits indispensables per poder justificar la possible subvenció. És a dir, en el projecte ha de constar una recuperació mediambiental que, en aquest cas, seria refer les dunes o medalers i, per altra banda, s'han d'adequar o extingir les instal•lacions que hi ha sobre el domini públic, sobre la sorra, en el cas de Calafell, la Confraria de Pescadors.

Com ja he dit, el projecte de l'actual equip de govern preveu recuperar les dunes o medalers de la platja com a patrimoni històric de Calafell. En canvi, els veïns de la Platja i els seus comerciants reivindiquen des de fa molts anys la supressió de la zona ajardinada que hi ha entre el passeig i la platja. Aquesta barrera vegetal impedirà gaudir de la nostra fantàstica platja des de les terrasses de bars i restaurants. Un poble turístic com Calafell, amb tanta afluència de gent, necessita un passeig de fàcil accés a la sorra i que permeti tenir la sensació que passeig, platja i mar formen un continu. Afegeixo una dada que evidencia la poca accessibilitat que tindrà el nou passeig: a dia d'avui hi ha 40 accessos a la platja. Amb el nou passeig només n'hi haurà 14.

De debò el senyor Sánchez creu que amb uns medalers podem recuperar la nostra història i tradició? És aquí on l'equip PSC-ADMC-ERC ens serveix en safata un altre punt de conflicte del projecte: l'enderrocament de la Confraria de Pescadors.

La Direcció General de Costes no tramita cap projecte que no inclogui l'eliminació d'aquest edifici. Per aquest motiu, s'està pressionant des de fa tres mesos la gent gran de la Confraria, dient-los que si no és fa el passeig serà culpa seva. Culpant-los sense tenir cap culpa perquè el projecte no l'han triat ells. És cert que el conveni de la Confraria amb el Ministeri per poder ocupar la sorra extingeix el 2018, però l'alcalde Sánchez no ha fet cap esforç per trobar fórmules i impedir-ho. Dins la mateixa Llei de Costes hi ha solucions, i així ho vam fer constar en el ple. A més, també vam esmentar el descontent de la Unió Europea cap a aquesta llei espanyola. Des de Europa se'n recomana una revisió urgent ja que han observat que l'aplicació de la Llei de Costes és caòtica i arbitrària, perquè considera il•legals, i per tant demoleix, edificis d'interès històric que no tenen un impacte negatiu sobre el medi ambient. Tot i així, sembla que per al senyor Sánchez i companyia no hi ha més sortida que enderrocar la Confraria.

Per acabar, el vice-president del Congrés Jordi Jané va intercedir pel nostre grup municipal preguntant al Ministeri de Medi Ambient per la situació real en què es troba el projecte del passeig de Calafell. Les respostes del Ministeri tenen data del 9 de juny i ens confirmen que el projecte es troba totalment en l'aire, encara s'està estudiant, no hi ha res decidit, ni diners atorgats. I pels temps que corren dubtem que el Ministeri els pagui els 7 milions d'euros que val el projecte. Suposant que l'actuació només doni per pagar les rajoles, s'hauran atrevit a enderrocar la nostra Confraria de Pescadors a canvi d'uns quants metres de rajoles? És que han perdut el senderi?

Quim Vidal i Raventós
Regidor de CiU a Calafell

Però no només em vaig baixar el sou, sinó que es va generar un moviment social anomenat "La Hormiga Roja" que conta amb més de 1.300 seguidors cibernètics (podeu trobar la pàgina buscant a Facebook: "Por la rebaja de los sueldos de nuestros políticos") que defensa la premissa que: ja que en època de crisi econòmica ens toca a tots els ciutadans apretar-nos el cinturó per a reduir despeses, els polítics, per compromís social, han de ser els primers en donar exemple i gestionar adequadament els recursos econòmics de tothom.

I justament perquè crec de debò en aquest principi i en què hi ha altres maneres de fer política, la iniciativa no es va engegar sota les sigles de cap partit polític sinó amb la fórmula d'una plataforma ciutadana simpàtica, com és la formiga vermella, per tal que tothom tingués cabuda i se sentís còmode amb independència de la seva tendència política. Un moviment on la formiga és la senyera, perquè aquest canvi de mentalitat col•lectiu no es pot aconseguir sense la suma de moltes petites voluntats, com fan les formigues al treballar en comú per assolir un únic objectiu. I vermella, perquè entre totes les formigues existents, aquesta és la més agosarada i valenta. Així doncs, si aquest moviment social ha servit per conscienciar més a la classe dirigent, el treball no estat en va i ja em sento satisfeta.

No obstant, si l'Equip de Govern i la resta de companys a l'oposició m'haguessin acompanyat en la rebaixa del sou ja des dels inicis, no només la ciutadania de Calafell se sentiria més a prop dels seus polítics, sinó que haguéssim demostrat tots plegats la nostra professionalitat com a gestors públics en avançar-nos als temps que inevitablement es veien venir. Ara, no obstant, l'esquerra espanyola, en la seva segona vegada a la història de la democràcia del nostre país que ens porten al desastre social, es veu obligada, per imposició dels líders internacionals, a prendre mesures dràstiques que tots coneixem.

Aquesta esquerra és la mateixa que governa, a dia d'avui, a la Generalitat i al nostre propi Ajuntament. Així doncs, per coherència política, per consciència de la realitat en la que ens trobem i per sensibilitat davant es nostres ciutadans, l'Equip de Govern socialista del nostre Ajuntament ara ja no té excuses per portar a terme la rebaixa del 20% dels sous que el Grup Municipal del Partit Popular està demanant reiteradament des de principis d'any. Aprofitem, des d'aquesta petita finestra, a instar a l'Equip de Govern, una vegada més, a la rebaixa del 20% dels sous de tots els Regidors i del personal directiu i eventual del nostre Ajuntament.

I, és clar, en aquell moment em vaig quedar paralitzat. Justament, el dia abans, al Ple municipal, es va arribar a l'acord de deixar sobre la taula la moció sobre mesures per sortir de la crisi que va presentar el meu grup municipal CiU perquè estàvem pendents del que deia la Federació de Municipis de Catalunya, i divendres ens sorprèn amb aquestes declaracions... No sé si és que volia un excés de protagonisme per estar al mateix nivell que alguns polítics de l'Estat espanyol o, simplement, va començar a xerrar i això va ser el primer que se li va passar pel cap o, simplement, va copiar la idea o solució que ha hagut de prendre Grècia davant la seva situació tan crítica.

Hem de tenir clar que Grècia, el primer que ha fet ha estat rebaixar sous i salaris a tothom que treballa a l'Administració o té càrrecs públics i, després, ha continuat aplicant mesures perquè el país no desaparegui del mapa. Però, a Calafell ho fem al revés: els sous, de moment, els deixem tranquils; bé, incrementem les productivitats d'alguns treballadors que no són tècnics, però com que són endollats, se'ls ha d'augmentar una barbaritat el sou... I, perquè això quedi tapat, proposem que la millor solució a la crisi sigui reduir els municipis (com si fos una tasca fàcil...) i, mentrestant, rumiem com arreglem el tema dels sous!

Senyors de l'equip de govern, aquesta idea ja va sorgir en el 2001 i no va ser viable (hi ha estudis que ho avalen). L'organització territorial de l'Estat és molt diferent a la de Grècia; encara que els polítics estatals diguin que ho estudiaran, perquè s'han d'estudiar totes les opcions possibles... A l'Estat espanyol hi ha organitzacions supramunicipals -consorcis i mancomunitats- que fan que no hi hagi tanta despesa en segons quins àmbits. El que hem de trobar són solucions ja, i no esperar a estudis i més estudis... que en càrrecs polítics i de confiança se'ns van molts euros. El que necessitem és líquid ara, no després d'estudiar possibles mesures, i hem de ser conscients que no necessitem persones al nostre Ajuntament del tipus Romero, que guanyen 120.000 euros anuals i es passen pràcticament tot el mandat de baixa; ni un cap de comunicació amb un sou de quasi 76.000 euros contractat justament a un any de les eleccions; ni un senyor del que gairebé no hem parlat, que ve de Cunit, i en cobra 103.000; ni un cap de gabinet d'alcaldia que en costa a l'Ajuntament 96.000. I, així, uns quants més...

Sr. Sánchez, tots llegim els diaris i està molt bé unir-se a la gran notícia dels polítics estatals, però ha de tenir en compte que la realitat del nostre municipi és una altra i que nosaltres no estem aquí per jugar a les cartes i esperar que ens toqui una bona mà. Calafell, el que necessita és una bona gestió i reducció de la despesa. Vostè s'ha d'oblidar de jugar amb els grans i ha de mirar el seu municipi i veure quines són les millors opcions per tirar endavant Calafell. El primer que ha de fer és oblidar-se de tants amics i compromisos polítics i començar a reduir despesa.

Durant l'any 2008 van morir a Espanya 502 vianants, tant en carreteres com a nuclis urbans, i en van resultar ferits 10.564. Aquestes són les últimes dades proporcionades pel RACC, després de participar en l'estudi europeu de l'EuroTEST "Programa d'avaluació de passos de vianants". De l'anàlisi es desprèn que a Espanya hi ha carències en el disseny dels passos de vianants sense semàfors.

Des de fa mesos, el grup de Convergència i Unió ha denunciat la inseguretat i perillositat d'un pas de vianants a la C-31. Repetidament ha posat en relleu el perill al qual està exposada la ciutadania, dia rere dia, quan pren la iniciativa de creuar l'autopista que tenim al nostre municipi; i no ens referim a la C-32, sinó a la que es coneixia anteriorment com N-340.

Convergència i Unió va ser el primer en denunciar aquesta perillositat i després s'hi van afegir diverses associacions de veïns al mateix clam. D'això ja fa un any. En aquell ple, al punt de precs i preguntes, es va demanar un semàfor per als passos de vianants del centre de Segur, a la Travessera, ja que el cotxes circulen amb tanta velocitat que creuar esdevé una autèntica odissea. Poc temps després d'aquest prec va arribar el primer atropellament, que no ha estat l'únic.

De forma reiterada CiU ha preguntat en diversos plens com anava aquest tema i la resposta sempre ha estat la mateixa: "Ho estem estudiant". Així doncs, davant aquesta situació d'impotència i d'espera, volem donar diferents opcions per solucionar aquest perill i evitar que passi un altre any més com si no res. Si des de l'Ajuntament no troben òptim posar un semàfor que reguli el pas de vianants amb un botó, nosaltres volem proposar alternatives legítimes que s'estan utilitzant en d'altres municipis del territori espanyol i que són recomanats per l'estudi europeu esmentat.

Per exemple, es podria estudiar la regulació dels semàfors segons la velocitat dels vehicles (si aquests excedeixen la velocitat permesa en nucli urbà, automàticament es posa vermell). També és provat que funciona la col•locació de panells lluminosos a prop dels passos de vianants que, segons s'apropa el vehicle, s'encenen i adverteixen de la intenció de creuar d'un vianant. En alguns municipis també han posat en pràctica l'elevació dels passos dels vianants amb senyalització lluminosa.

Altra opció que no és la que més ens agrada, però que potser serviria com a pont cap a la definitiva solució, seria que la policia local controlés la conducta dels conductors en apropar-se a un pas de vianants. Si aquests no redueixen la velocitat en un pas de vianants no regulat per semàfors haurien de ser multats, i consti que és una infracció que recull la normativa.

Convergència i Unió aposta per la seguretat ciutadana i vial i, davant la inactivitat, deixadesa i desinterès de l'equip de govern davant aquesta greu problemàtica, dóna solucions als problemes del nostre municipi. Només han de voler aplicar-les.

Continuo fullejant i trobo una altra notícia que informa sobre la publicació del calendari del contribuent del 2010. En llegir això, m'ha vingut al cap la moció que vam presentar el grup de Convergència i Unió per facilitar el pagament dels impostos i taxes del nostre municipi, tenint en compte la situació de crisi del país. Aquesta moció ens la van denegar! És a dir, que ens van denegar solucions bàsiques i necessàries per a la ciutadania per fer front a la hisenda municipal. També vam demanar la reducció del rebut de l'IBI però la resposta va ser rotunda: NO! A data d'avui encara no em puc treure del cap la postura que va prendre tot l'equip de govern en negar-se a donar facilitats de pagament; al marge de la reducció dels impostos o taxes, van dir que no a donar opcions als veïns per poder complir amb les seves obligacions tributàries!

Miro i miro i només trobo publicitat de l'equip de govern, i en especial del sr. Jordi Sánchez. Realment, qualsevol persona que miri el butlletí de fora del nostre municipi pensarà que aquí es viu molt bé gràcies a les "innovadores" idees de l'alcalde: acollim la majoria de versions Indoor dels veterans del Barça amb tots els equips possibles que existeixen; incorporem la ruta d'"Al-mansur", com a patrimoni de Calafell... Però malauradament, la realitat no és aquesta. Mentre l'equip de govern està pagant favors polítics a preus desorbitats, hi ha moltes empreses que es veuen obligades a tancar per la crisi que no surten al butlletí. El nostre municipi pateix un atur desmesurat; la inseguretat ciutadana s'ha incrementat fins al punt d'arribar a l'agressió física; la ciutadania bé al Ple a demanar ajudes socials perquè està desesperada (recordem que l'equip de govern només dedica un 4.58% del pressupost a les regidories de benestar social, treball, joventut, ensenyament i salut -inclòs el sou dels treballadors d'aquestes regidories!); hi ha carrers que fa mesos que els veïns no veuen que es netegin i un llarg etcètera.

Per acabar d'adornar el pastís de Calafell, algun membre del govern parla de l'endeutament com un fet positiu i sense conseqüències per al futur... Amb 25.000 habitants, ens trobem tan endeutats com ciutats com Madrid, Saragossa i Barcelona. Quan l'alcalde Jordi Sánchez va entrar a governar fa tres anys va dir que s'havia trobat les arques municipals a la UVI, però la realitat és que dels 46 milions d'euros d'endeutament actual, 21 han estat compromesos per ell... i això ho hem de trobar normal i meravellós. Conclusió: l'alcalde viu a "Yupilàndia" i la resta vivim a Calafell.

Hem escoltat les persones perquè els grans acords necessiten grans consensos. És així com vam plantejar la revisió del POUM, com una gran oportunitat per desenvolupar un procés participatiu com poques vegades s'ha vist en un municipi de Catalunya. Un procés que havia de veure la llum en una revisió urbanística absolutament necessària per evitar que la manca de planificació, i quan no l'especulació, acabessin agreujant les mancances del municipi.

Els experts en jurisprudència ja s'han encarregat de recordar als ciutadans i ciutadanes que l'acord del ple municipal atorga plena eficàcia jurídica i administrativa a l'acte, és a dir, ja no hi ha marxa enrere. L'acord, seguit de les notificacions als interessats, dóna finalment tranquil·litat a aquells que havien presentat al·legacions.

Hem pogut comprobar aquesta tranquil·litat les darreres setmanes, quan hem donat resposta als compromisos que vam adquirir amb col·lectius de ciutadans d'anar-los a visitar i lliurar-los en mà les notificacions de l'acord del ple. Els compromisos s'han d'acomplir i la ciutadania confia plenament en aquest Ajuntament.

Hem fet un pas endavant trascendental i ho hem fert des del consens i la transparència, des de la participació ciutadana i també des del rigor i la independència que atorga treballar amb dues universitats, escoltant les seves propostes, alhora que estar amatents a les propostes que ens feia la societat civil a través del Consell Assessor Urbanístic (CAU), un òrgan participatiu novedós des del qual s'han fet moltes i positives aportacions al POUM.

Seguirem escoltant les universitats i seguirem escoltant el CAU, però encara més la ciutadania, els seus anhels justos, les seves aportacions sempre valuoses perquè Calafell necessita, i aquest és un compromís de l'actual equip de govern, treballar plegats, reunir consensos i obrir el diàleg.

Jordi Sánchez i Solsona, alcalde-president de Calafell

El trencament del matrimoni entre l'Alcalde Sánchez i el regidor Parera ja s'ha fet públic. En una relació de tres sempre hi ha algú que destorba. Sobretot, si ja no serveix pels interessos particulars dels altres. Ara, ja es confirma que l'únic motiu d'aquesta conveniència, que ha convertit l'Ajuntament i el municipi en l'escenari d'un vodevil dolent però no barat, ja que està costant molts i molts diners en sous, només ha significat un nou retrocés a la història de Calafell.

I amb els mateixos protagonistes estel·lars que fa vuit anys, que ja es van barallar i ja van provocar mocions de censura, tornen a trencar i tornen a paralitzar Calafell. Que trist i quina pena! L'única diferència és que Romero, sempre incombustible, continua cobrant 120.000 euros l'any. Continua instigant. Continua amb el seu xantatge. Continua vivint bé, treballant poc, molt poc, i manegant a l'alcalde Sánchez al ser parer.

Però Calafell no nota el seu govern. Sí el seu desgovern. Perquè, algú sap què ha fet el govern de Calafell per pal·liar el patiment de moltes famílies que ho estan passant malament amb la crisi? Han incrementat els serveis socials? Han potenciat la formació per a les persones amb dificultats d'inserció? Han disminuït els impostos? Han incrementat i abaratit el transport públic?  Han augmentat els diners de suports per a les entitats?... A totes aquestes preguntes, la mateixa resposta: NO!

Això sí. Van rebutjat rebaixar-se el sou. Han incrementat els càrrecs de confiança i els seus sous de manera desorbitada. Han col·locat amics, militants dels seus partits i coneguts de forma indiscriminada. I així, fins a l'infinit.

Senyor Sánchez: On és el pacte de la reconciliació que tant va vendre en començar el mandat? On és la gran estabilitat de la que tant s'enorgullia? On és la seriositat de la gestió que tant ha predicat? Què ha fet el seu govern a banda d'acabar tot allò que vam deixar al mandat anterior ja enllestit? Perquè li puc recordar la piscina, el CAP, els terrenys per l'Institut, pel nou Cap de Segur... Només han acabat el que vàrem deixar fet. Aquest serà el seu llegat? Perquè el nou Pla d'Ordenació Urbana no és un exemple de bona praxi política. Quina pena per a Calafell!

I ara, el senyor Àngel Verge , un altre regidor exsocialista afincat a les files de l'ADMC, assumeix les brides de les responsabilitats que portava en Parera. Fins quan? Fins que tampoc no li serveixi per seguir mantenint poder i diners, que és l'únic que l'interessa?

Vull acabar prenent-me una altra llicència, també de Rocío Jurado, que, de ben segur acabarà succeint entre l'alcalde Sánchez i l'ADMC en el moment en què aquests ja no l'hi serveixin. Serà quan Jordi Sánchez haurà de dir al senyor Verge: "Hace tiempo que no siento nada al hacerlo contigo".  Però estigui tranquil, senyor Sánchez, que no li trencarà el cor. Al cap i a la fi, l'amor, entre vosaltres, no existeix.

Joan Olivella i Ricart, portaveu del grup municipal de CIU a Calafell

Per això, crec que el POUM era l' oportunitat perfecta per realitzar un bon procés participatiu, on la ciutadania de Calafell col·laborés activament a través de suggeriments per poder veure la seva voluntat. Però l'alcalde-president Jordi Sánchez no ho veu així. L'única manera que han tingut els calafellencs d'expressar-se sobre el POUM ha sigut a través d'al·legacions. Podem dir-li participació ciutadana al fet que els ciutadans de Calafell hagin hagut de recórrer a un procés administratiu en defensa de la seva opinió? I això li diu participació ciutadana? I encara l'alcalde-president s'estranya que els ciutadans s'hagin sentit ofesos, agredits i enganyats.

També em preocupen altres actituds de l'equip de govern. Per un costat, no acceptar que pot haver-hi ciutadans que no estan d'acord amb el que plantegen. No acceptar que s'estan equivocant i intentar convèncer que són els altres qui s'equivoquen, tractant als ciutadans de babaus. Tanmateix, crec que és d'irresponsabilitat política l'actitud de fer i desfer que estan portant a terme. La revisió del Pla General és un tema molt seriós. No es poden presentar diferents plans de millora urbana amb la intenció de veure que passa i segons la reacció que tingui la població, els trec o els poso. Això provoca que els arguments donats per l'alcalde no tinguin credibilitat i que tanta contradicció demostri que no hi ha un projecte clar de municipi.

En canvi, el que sí que tenen clar és que aquest POUM ha de quedar llest el més aviat possible per poder tenir l'últim any electoral net. I el que també tenen clar és que han d'intentar eliminar qualsevol focus crític contra l'alcalde. Per això van fer un ple extraordinari i urgent abans de la manifestació del proper 3 d'abril. Per quina raó estan organitzant reunions amb els veïns afectats per justificar-se davant la seva resposta a les al·legacions? Que no està prou clar? Quina idea pretenen transmetre als assistents? Perquè no es van esforçar de la mateixa manera abans de l'aprovació inicial? De què tenen por?

Davant la mala gestió d'un tema tan seriós, Convergència i Unió vam decidir votar-hi en contra i vam presentar al•legacions demanant la parada i el replantejament del POUM. També hem demanat que en el període de resolució d'al·legacions seria bo no córrer tant i fer les coses bé. Però l'equip de govern no sembla disposat a canviar la seva actitud. És més, ara s'inventen conxorxes per desqualificar a la gent que pensa diferent a ells.

Per aquest fet, dono i donem suport a la plataforma "No al POUM" que ha organitzat una manifestació que tindrà lloc el proper dia 3 d'abril a la Plaça Mediterrani al nucli de Segur de Calafell. En aquest acte es protestarà contra el Pla General que ens pretén imposar l'alcalde-president Jordi Sánchez. Per això vull animar a tots els ciutadans i ciutadanes a exercir el dret democràtic de poder expressar-se lliurement contra el POUM el proper dia 3 d'abril encara que el senyor Jordi Sánchez intenti impedir-ho.

Joan Olivella Ricart
Portaveu del grup municipal de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Calafell

Dissabte a la nit, la rua de Carnaval NO passarà pel carrer cèntric i més conegut del nucli de la platja, el carrer del "mig" o el carrer Vilamar. Les raons argumentades? Cap convincent.

Diumenge a la tarda, la rua passarà per la carretera. El grup municipal de CiU va presentar una proposta alternativa per a que passés pel carrer Jesús; tampoc es va acceptar. Les raons argumentades? Cap convincent.

Sort en tenim, que comptem amb una ciutadania exemplar i d'un teixit comercial emprenedor. Els comerciants de Segur han organitzat un concurs de comparses a l'avinguda Catalunya el divendres a la nit. Així doncs, primer de tot, vull fer-me'n ressò i animar a totes les persones calafellenques a participar d'aquest esdeveniment, organitzat per una associació del municipi i que donarà caliu a la gèlida nit del divendres de carnaval. Des d'aquí felicitar a l'associació per la iniciativa duta a terme i encoratjar-los a continuar fent propostes per a mantenir activitats que, després dels anys, s'han convertit en tradicions. Calafellencs i calafellenques, animeu-vos a participar del carnaval, no deixeu que aquesta festa - per molt que ho intentin - quedi deslluïda. Així demostrarem que el carnaval "Xurigué", el de la Costa Daurada està viu i en té per molts anys.

Aquesta és la meva opinió, però com ja us vaig avançar, m'agradaria que m'exposéssiu els vostres comentaris, inquietuds i demés.

Joan Olivella

Grup Municipal Convergència i Unió de Calafell

Davant de la crisi econòmica i financera que patim en aquests moments ens trobem en perill de caure en la ruptura social, ón els col·lectius d'immigrants són més vulnerables. Enfront d'això, la JSC de Cunit sempre ha defensat el diàleg, la mediació i el respecte en pro de la interculturalitat i la bona convivència.

L'ús sensacionalista de notícies com les d'aquest cap de setmana posen en perill la pau social i són una prova dels reptes, que com a societat, tenim plantejats. El pacte social per la convivència s'ha de basar en el respecte a les diferències. Qualsevol actuació pública en temes d'immigració ha de tenir com a eix el foment del respecte i ser fruit del diàleg intercultural.
Cal advertir el perill de l'ús d'aquests conflictes com a arma política per extreure'n rèdit electoral, com hem vist en altres municipis.

En tot cas, aquesta aposta pel diàleg ha de suposar un pacte entre les dues parts i sempre amb el major respecte per l'Estat de Dret i el sistema de drets i deures constitucional. Els valors del socialisme ens obliguen a lluitar contra qualsevol tipus de discriminació, radicalisme o violència. La lluita per la igualtat ha de ser l'objectiu polític del nostre partit.

Per acabar, des de la JSC de Cunit, donem el nostre suport a la nostra companya de partit Judith Alberich, que ha actuat amb la prudència necessària i sota la direcció dels valors que ens caracteritzen, el diàleg, el respecte i la lluita per la igualtat.

Remei Dorado Ponce

1ª Secretària Joventut Socialista de Cunit